Observacions:

La primera recopilació d'aquesta cançó-dansa la trobem amb el títol d' "El labrador" aplegada per Milà i Fontanals a "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853).

També està inclosa dintre "Jochs de la infancia"(1874) de Francesc de Sales Maspons i Labrós anomenada com la cançó del pagès:



Més tard, també la recull amb una versió igual de curta Pierre Vidal, al volum tercer del "Cansoner catala de Rossello y Cerdanya" (1887).

Sara Llorens la recopila a "El cançoner de Pineda" de l'any 1931, explicant-ne la coreografia. També remarca que, abans de 1860, la ballaven només els homes al carrer, que després caigué en desús i passà al domini de les criatures.

Apareix també al “Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors” (1936) de Francesc Pujol i Joan Amades i, ja a l'any 1952, al Costumari Català de Joan Amades, on se'n recull la coreografia, la partitura i el text de la versió més coneguda, aplegada a "(...) la Vall d'Olot, la Garrotxa, Vall d'Hostoles, Empordà, Girona i Guilleries”.

L’any 1968, Joan Manuel Serrat inclouria la cançó al disc “Cançons tradicionals”.