signatura_PNC2022.jpg

El gegant del pi - Qui en jugarà a pinyols - Sol, solet - Amb els esclops d'en Jau

Nom de l'informant: Roser Massana i Feliu

Data i lloc de naixement: 30/09/1927 (Bonmatí)

Municipi de residència: Girona

On, com i de qui la va aprendre: De petita al poble de Bonmatí.

Fotografia de l'informant

Lletra:

I el gegant del pi
ara balla, ara balla;
i el gegant del pi
ara balla pel camí.

Qui en jugarà a pinyols?
Qui en jugarà a pinyols?
Tres, sis, nou.
Qui en jugarà a pinyols?
Qui en jugarà a pinyols?
Tres, sis, nou. 

Sol, solet, 
vine'm a veure, 
vine'm a veure;
sol, solet,
vine'm a veure 
que tinc fred.

Amb els esclops d'en Jau
fangaven amb el tripi-tripi-trap;
i en Pere li va al darrere
i amb el tripi-tripi-trap,
tripi-trap.


 

Observacions:

Es tracta de quatre cantarelles infantils que la cantadora canta seguides. Tot i que no les hem trobat combinades com aquí, de cadascuna d'elles per separar sí que n'hem trobat diverses referències:

- El gegant del pi: n'hem trobat la primera referència a "Jochs de la infancia"(1874) de Francesc de Sales Maspons i Labrós:

L'enregistrament més antic que n'hem trobat data de l'any 1940, formant part d'un popurri de cançons populars titulat "Lo de siempre (Lo de sempre): Potpourries sobre motivos populares catalanes", a càrrec de Jaume Planas i Simó (1889-1974) i la seva Orquestra Planas.

- Qui en jugarà a pinyols: Joan Amades la recull cantada com a "Qui juga a dar pinyols?" a partir de la seva experiència de nen i escriu que n'hi ha poques variants. Explica que era una cantarella habitual quan la mainada fregava un pinyol d'abricoc damunt d'una pedra per foradar-lo i aconseguir fer-ne un xiulet. La primera informació que hem trobat també és a "Jochs de la infancia"(1874) de Francesc de Sales Maspons, que la recull com a una de les cançons que es cantaven al sortir de l'escola -amb la forma igual que la d'Amades-:

Com en el cas d' "El gegant del pi", l'enregistrament més antic que n'hem trobat data de l'any 1940, formant part d'un popurri de cançons populars titulat "Lo de siempre (Lo de sempre): Potpourries sobre motivos populares catalanes", a càrrec de Jaume Planas i Simó (1889-1974) i la seva Orquestra Planas.

- Sol, solet: Joan Amades explica que hi ha moltes i diverses variants d'aquesta cançó i n'apunta una recollida l'any 1918 a Gelida (Alt Penedès). Però igual que a les altres ocasions, el primer que recull aquesta cantarella és Francesc de Sales Maspons dins "Jochs de la infancia"(1874):
 


- Amb els esclops d'en Jau: coneguda popularment com "Els esclops d'en Pau", "Amb els esclops d'en Pau" o "Els esclops de Déu", la trobem recollida per primer cop al llibre "Cançons i jocs cantats de la infantesa" (1923) d'Aureli Capmany i Francesc Baldelló.

També es troba recollida com a cançó de taverna en un parell d'ocasions dintre l'Obra del Cançoner Popularl'any 1926 a Barcelona, d'un home del Berguedà, i l'any 1934 a Prats de Molló.

Entrevista realitzada pel seu fill Àngel Daban, el març de 1979. La gravació l'ha facilitada ell mateix.