signatura_PNC2022.jpg

A Xauxa

Nom de l'informant: Lola Moré i Gascons  "Lola Baia"

Data i lloc de naixement: 27/07/1906 (Tossa de Mar)

Municipi de residència: Tossa de Mar

Fotografia de l'informant

 

Lletra:

Me’n vaig a Xauxa,
si voleu venir,
que em fastigueja ja,
d’estar-me per aquí;
que la pobresa
allà mai s’és conegut,
i sols domina
la llei de l’embut.

Ai nem, ai nem, ai nem,
marxem a Xauxa
i no ens entretinguem.

Allà hi ha uns arbres
que ja mai s’han esporgat,
que en fan carn d’olla,
escudella i estofat,
platillo amb cebes,
mandonguilles i vi bo,
crema i borregos,
bresques i mató.

Marxem, marxem, marxem,
marxem a Xauxa
i no ens entretinguem.

Les fonts de Xauxa
no són pas com les d’aquí;
en comptes d’aigua
no raja res més que vi.
Els rius en baixen,
sens parar ni un sol moment,
xampany i canya,
rom i aigardent.

Marxem, marxem, marxem,
marxem a Xauxa
i no ens entretinguem.

Allà les noies
no presumen tant,
emprò acostumen
portar el polisson davant.
Ningú treballa
i de fam ningú en pateix,
i tots traginen
set robes de greix.

Marxem, marxem, marxem,
marxem a Xauxa
i no ens entretinguem.

Allà les noies
són rosses com un fil d’or,
són molt amables
i fan consevol favor;
no gasten polvos,
però també fan patir,
i no es desmaien
tant com les d’aquí.

Marxem, marxem, marxem,
marxem a Xauxa
i no ens entretinguem.

Observacions:

És un fragment d'una cançó que també hem trobat recollida amb el nom de "Xauxa" o "Me'n vaig a Xauxa". Tot i no haver-n'hi massa referències en cançoners vells, sabem que Xauxa designava un paradís imaginari d'abundàncies i riquesa inspirat en la regió de Jauja (Perú), on hi habitava l'ètnia dels Hatun-Xauxa. La zona va ser descoberta i conquerida per Piçarro l'any 1531 o, segons explica el romanç de 1616 "El venturoso descubrimiento de las insulas de la nueua y fertil tierra de Xauxa", pel capità Longares de Sentlom y de Gorgas.

Probablement, les cartes que s'enviaven des d'allà i el boca-orella de la gent van portar a mitificar-se i a considerar-se com un país remot i paradisíac. També trobem casos semblants –i les seves cançons o llegendes– amb els noms de "Gandofia" (en tenim una referència de l'any 1904) o "Cucanya".

N'hem trobat també una variant al volum IV del Cançoner Popular de Mallorca (1975), de Rafel Ginard. L'any 1978, el grup Traginada, de Menorca, la incloïa com a cançó popular dintre el disc "Menorca" i amb el títol "Me'n vaig a Xauxa". L'any següent, el Grup Cap de Creus, de Cadaqués, també la va enregistrar al disc "Cançons de Cadaqués" amb el mateix nom.

Artur BlascoS'obre en una finestra novaS'obre en una finestra nova la recollida als volums III i VII d' "A peu pels camins dels cançoner" els anys 1981 a Organyà (Alt Urgell) i 1983 a Sant Joan de les Abadesses (Ripollès).  

Cal no confondre aquesta cançó amb una altra de tradicional anomenada "El rei de Xauxa" (Quan el rei se'n va a passeig / a esbargir la borratxera / duu dos patges al davant / quatre patges al darrera) o la que porta també el mateix nom, amb lletra d'Apeles Mestres i Eduard Granados (Un rei va haver-hi altre temps a Xauxa / menjar i beure i dormir / Cantant i rient tot fent i refent / disbauxa, disbauxa, disbauxa).

Enregistrament realitzat per Maria Gràcia Puigdemont i Morell i Carme Vila i Bosch a Tossa de Mar, a principis dels anys 80. Els resultats d’aquesta recerca poden consultar-se al llibre “Tossa. Cançons d’abans”, publicat el febrer de 2025 amb pròleg de Càntut.