Observacions:

És una de les moltes variants de la cantarella que es canta arreu de Catalunya per fer cagar el tió. Pel que hem trobat a la premsa antiga, sembla ser una tradició més aviat rural que es va anar escampant arreu:

- 24/12/1870. Lo Ponton: periodich mes cuhent que un vitxo (Barcelona).
- 22/09/1876. La Renaixensa: periodich de literatura, ciencias y arts (Barcelona). “També en totas las pagesías, ó casas de camp, se posa encara al foch un tió, ó tros curt y groixut de llenya, ple de turrons, á qui van pegant los baylets de la casa ab los crits de «Caga tió», «Caga tió» fins que treu lo que te dintre, que s’ho menjan llavoras aquells ab gran alegría y gatzara de tots los de la casa.”
- 23/02/1890. La comarca del Noya (Sant Sadurní d'Anoia).
- 23/12/1894. El vendrellense: semanario independiente (El Vendrell).
- 05/01/1895. Lo Geronés (Girona). "Però los barcelonins no fan lo que fem nosaltres á la provincia de Gerona: no fan cagar lo tió".
- 15/12/1895. La Pagesia: suplement quinzenal á la revista del Institut Agrícola Catalá de Sant Isidro: eco de la classe agrícola y defensor dels interessos de la propietat (Barcelona).
- 25/12/1895. La Lealtad (Sant Feliu de Guíxols).
- 20/12/1900. Catalunya Artística (Barcelona). Sobre tradicions a Sitges i al Vallès, a càrrec de Francesc Maspons i Labrós (pàg. 458).
- 24/12/1905. Font Nova (Camprodon).
- 31/07/1906. El Cim d'Estela (Berga). Sobre una masia de "Les Planes".
- 25/12/1909. El Puigmal (Ripoll).
- 29/12/1912. Baix Empordà (Palafrugell). “El tió d’aquella casa no era el boscall ressech trobat abandonat en la pineda arrasada pera l’aprovisionament de llenya o en una cuneta del camí, ab el quel els nostres avis, pares, nosaltres y els nostres fills, tradicionalment la nit de Nadal tustavem ab una estella pera ferli rajar barres de turrons y paparinades de neules, creyent innocentment ¡oh bella edat! que sortien de les esquerdes de la soca en combustió, com la suó dels penats en galera al rebrer la xurriacada del cómit. Aquell tió de casa rica era un bell exemplar d’una milenaria alsina expressament buidada…”

N'hi ha recollides diverses, des de més simples a més complexes i barrejades amb altres cantarelles populars.

En Josep va créixer al mas La Xoriguera, situat sobre el municipi de Les Planes d'Hostoles, entre El Far i La Salut. Explica que la gent que treballava a bosc (sobretot roders o rodellers dels pobles d'Anglès i Sant Martí Sapresa) es quedaven a dormir casa seva. Al vespre s'esbargien tot menjant, bevent i cantant cançons.