Lletra:

(…) la madastra,   que al dematí em fa llevar;
tant si és de nit com de dia,   ella a la font me’n fa anar.
Mentres el càntir s’omplia,   el meu xicot va arribar:
-Si de l’aiga me’n donguessis,   si de l’aiga me’n vo(l)s dar?
-Si de l’aiga vo(l)s que et don(gu)i,   del cavall n’has de baixar.
-Si del cavall vo(l)s que en baixi,   un petó me n’has de dar;
(en)cara que siguin tres i quatre,   fins que l’amor hi serà.
-Què me’n dirà, la madastra?   Què me’n dirà, tardar tant?
-Diga-li que l’aiga era calenta,   i l’has deixada refrescar.