A la plaça fan ballades

Nom de l'informant: Emili Gasch i Carrera

Data i lloc de naixement: 1920 (Les Llosses)

Municipi de residència: Les Llosses

Lletra:

-A la plaça fan ballades,   mare, deixeu-m’hi anar.
-No hi va(igui)s, Caterineta,   que el teu pare ha d’arribar.
-Tant si arriba com no arriba, jo a ballades vull anar.
I en passa l’espai d’una hora,   que el seu pare va arribar.
-Doncs unt és la Caterina,   que no sigui aquí sopar?
-Caterina és a la plaça,   i a la plaça a conversar.
Ja n’agafa les cordetes,   i un bastó i en altra mà,
i en el replà de l’escala   Caterina s’hi encontrà.
(I)a li’n venta garrotada,   Caterina sospirà;
la segona garrotada,   Caterina desmaià,
la tercera garrotada,   Caterina (i)a finà.
Se(u) mare se la mirava,   lla p(e)r un finestró que hi ha:
-Deixa estar la Caterina,   no la'n cabis de matar.
-Si jo deixo estar la Caterina,   tu les hauràs de parar.
I el dia del seu enterro,   i el seu pare van penjar.
-I antes no em poseu la forca,   tres paraules vull llançar.
Pares i mares que tingueu filles,   percoreu-les bé guardar;
si jo les (ha)gués guardades,   no m’haurien de penjar.

Observacions:

Aquesta balada apareix recollida en diversos cançoners amb altres títols, com "Ballades a plaça", "Caterina" o "Caterineta". N'existeixen un parell de versions menys violentes.

Joan Amades la inclou com a cançó d'aplec i explica que es ballava arreu del territori de parla catalana. Era també una cançó de ball rodó infantil que cantaven les nenes arreu de Catalunya.

La primera referència que hem trobat ha estat només dels quatre primers versos i barrejada amb la balada "La Pepa", dins el volum segon de "Las calles de Barcelona" (1866) de Victor Balaguer i Cirera. Sembla ser que es tracta d'un diàleg entre mares i filles.

Un any després apareix al volum II de "Cansons de la terra" (1867), de Francesc Pelagi Briz, aplegada amb el títol "Las balladas" i on també s'hi inclou la variant recollida per Balaguer. Briz però també en recull una segona variant, ara al volum Vè de "Cansons de la terra" (1877), amb el nom de "Margarida".

Un temps després, apareix publicada al Romancerillo catalan (1882) de Milà i Fontanals. També la recull Pierre Vidal, al volum tercer del "Cansoner catala de Rossello y Cerdanya" (1887).

N'hem trobat també algunes variants al volum IV del Cançoner Popular de Mallorca (1975), de Rafel Ginard.

Cal no confondre aquesta balada amb "El metge", recollida en altres ocasions amb el títol de "Caterina" o "Caterineta".

L'Emili vivia al mas "El Roquer" de Les Llosses (Ripollès).

Partitura:

A la plaça fan ballades - Partitura completa.pdf

Enregistrament realitzat per Artur Blasco el novembre de 1995. El vídeo que incloem és un fragment del capítol dedicat a Emili Gasch de la col·lecció audiovisual "A peu pels camins del cançoner".