La presó de Lleida

Nom de l'informant: Joan Giró i Brunsó

Data i lloc de naixement: 24/06/1915 (Pujals dels Cavallers)

Municipi de residència: Cornellà del Terri

Lletra:

Si n’eren, n’eren, n’eren,
si n’eren trenta presos,
si n’eren trenta presos
tancats a la presó.

Si canten i s’alegren,
si canten i s’alegren,
cantant una cançó.
-Canteu, canteu, los presos,
la vida mia,
canteu-ne la cançó,
la vida amor.

-Com cantarem, senyora,   si som tancats a la presó?
-Ai pare, lo meu pare,   si me’n voleu fer un do?
-Ai filla, la me(u) filla,   quin seria el teu do?
-Ai pare, lo meu pare, les claus de la presó.
-Ma filla Margardia,   què en faries tu, d’això?
-Ai pare, lo meu pare,   lliberar el meu aimador.
-Ma filla Margarida,   quin és el teu aimador?
-I el més petit de trenta,   i el més bonic de tots.
-Demà passat serà dissabte, i els penjarem a tots,
i el més petit de trenta   serà el primer de tots.

Observacions:

És una balada antiga i molt estesa arreu de Catalunya, que es troba a la gran majoria de cançoners amb aquest mateix nom. Hi ha algunes variants que situen també la història a la presó de Nàpols, a Targa (Tàrrega?), Tortosa o fins i tot a Toledo.

La primera referència que en tenim és aquesta, recopilada per Milà i Fontanals dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes", l'any 1853, amb el títol "Los presos de Lérida". També va ser recollida l'any 1866 al volum I de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans" de Francesc Pelagi Briz amb el títol "Los presos de Lleyda", així com dintre l'Anuari de l'Associació d'Excursions Catalana 1882 (publicat l'any 1883), on en l' "Aplech de cansons populars catalanas" Cels Gomis en recull un parell de versions: una a Almenar (Lleida) i l'altra a Mollet del Vallès (Barcelona).

Confegida a partir de diverses variants, apareix dintre el "Romancer Popular de la Terra Catalana" (1893), de Marià Aguiló i Fuster, amb el nom de "La cançó dels presoners".

En Joan Giró la canta amb una melodia diferent de la més estesa, que sembla ser, almenys a les primeres estrofes, la de l'Himno de Riego – del qual se'n van fer diverses versions en llengua catalana –.

Enregistrament realitzat per Àngel Vergés el 2014.