Observacions:

Aureli Capmany publica com a primera cançó del seu "Cançoner Popular" (1901) "El cant dels ocells". A les notes en l'edició de 1903, hi apareix el comentari següent:

"Altra variant coneixem, y es de contrabandistes, molt escampada per les comarques gironines, havent-se trobat a Banyoles y a Sant Miquel de Campmajor, prop de Besalú."

Però d'on provenien les informacions d'Aureli Capmany? N'hem trobat algunes pistes:

Sobre la cançó estròfica recollida a Banyoles, n'hem trobat restes als microfilms de l'Obra del Cançoner Popular (materials de Rossend Serra i Pagès): la lletra dictada per Pere Alsius i Torrent (1839-1915) en data indeterminada (probablement any 1900).

Referent a Sant Miquel de Campmajor, al número 35 de la revista "Lo Pensament Catalá" (desembre de 1901), Joaquim Matas – notari de Besalú i historiador – escrivia:

"(...) en lo número de 31 de Mars de 1901 de dita revista vaig veurer una cançó popular catalana, nomenada lo «Cant deis aucells» dedicada al naxement del Salvador y al veurer la música reconeguí en ella la de un cant que, referintse á lladres ó á contrabandistes ó trabucaires, havía sentit cantar poch havía, á Sant Miquel de Campmajor, per tres ferrers al compás de sos martells y malls, tot allisant los caps d' un fusell de carro, y me admirá lo molt que s'esqueya la música, ab les veus de aquells homens y l'assumpto ben diferent de cants d'aucells, que tractava; puix recordo que hi sortía un capitá de molta forsa y valentía, que feya fer rotllo als contraris: es un cant molt de la terra y ben ensopegat."

Més tard, també Joaquim Pecanins recollia – probablement al Lluçanès – una versió de la cançó, anomenada "El contrabandista", i que va incloure al recull de cançons populars premiades a la segona Festa de la Música Catalana organitzada per l'Orfeó Català, l'any 1905.

"Els contrabandistes" també la trobem publicada dintre "De la cançó popular catalana" (1917), de Lluís Millet o al Cançoner del Ripollès, en un parell de versions recollides a Ripoll entre els anys 1918 i 1919. Més tard, Joan Amades en publica una versió de Pardines (Ripollès) de l'any 1922 al Costumari Català.

A les publicacions de l'Obra del Cançoner Popular en trobem algunes versions: per exemple la d'un home de St. Julià de Cerdanyola (Berguedà) l'any 1926 o una altra recollida a Boí (Alta Ribagorça) l'any 1929.

La Núria Carrera canta aquesta cançó amb una melodia única, que no hem sabut trobar recollida enlloc més.

Des de 1969, Beget forma part del municipi de Camprodon.