Lletra:

N’hi ha una cova de lladres,
se’n varen a pactar,
se’n varen a pactar.
El un ne diu a l’altre, olà:
-On (t’)a(n)irem a robar? Olà,
on (t’)a(n)irem a robar?

-I a l’hostal de la Peira,   que prou diners (a) hi ha.
Se’n vesteixen de dama,   cap allà se’n varen anar.
-Ai, amo, lo nostre amo,   dames voleu allotjar?
-Si n’hem allotjades d’altres,   bé us hi podrem allotjar.
-Ai, amo, lo nostre amo,   què hi haurà per sopar?
-Hi haurà perdius i gotlles,   un capó per barrejar.
(Con) les dames són tipes,   parlen de descansar.
-Gafa’n el llum, criada,   vés-les a acompanyar,
i a la cambra més alta,   o la de més enllà.
La criada és tan tuna,   pel forat de la clau les espià;
porten calces verme(i)es,   pistoles al costat.
La criada és prou fina,   l’amo ho va anar a explicar:
-Ai, amo, lo nostre amo,   què heu anat a allotjar?
I en ves d’allotjar dames,   n’heu allotjat soldats.
Porten calces verme(i)es,   pistoles al costat.
Ai, amo, lo nostre amo,   lego anar a descansar.
La criada és tan tuna,   a l’escon s’hi va quedar.
Mi(t)ja nit s’alcen les dames,   cap a baix varen baixar;
en porten una atxa encesa,   una atxa d’una mà.
Passen d’en cambra en cambra,   qui dorm, bé dormirà;
qui vetlli, vetllaria,   qui dorm, bé dormirà.
Passen cap a la cuina,   la criada hi varen trobar;
en troben la criada,   que s’hi afanya a ronxar.
Entremig de carn i ungla,   la comencen de punxar,
i amb agulles vermelles,   bé la’n varen ben punxar.
Com més fort la’n punxaven,   més ella va ronxar.
Se’n salten a defora,   se’n posen a xiular;
la criada és tan tuna,   la porta els hi va tancar.
-Obre la porta, criada,   sopar t’hi volem pagar.
-Sopar ja vo(s) l’en doni, l  a porta no s’obrirà!
-Obre la porta, criada,   cent duros t’hi v(o)lem dar.
-Ni per cent ni cent-cinquanta,   la porta no s’aubrirà.
-Dona’ns-hi l’atxa encesa,   aquella atxa d’una mà.
-L’atxa vo(s) la’n daria,   si la’n podia apagar.
-Tir(a)-hi sal i vinagre,   que prou s’apagarà.
-Tra(v)eu la mà del forat de la porta,   l’atxa us hi vull donar.
I en ves de dar’ls-hi l’atxa,   cop de destral li va donar.
Adéu, hostal de la Peira,   bé te’n po(d)ràs recordar;
t’has salvada la vida,   i l’hostal de cremar.
De tres fadrins que en tenes,   li’n podes nar a triar;
si cap d’ells no t’hi agrada,   amb mi es po(d)rà casar.