Lletra:

L’ordi (con) neix
quin orgull que gasta;
cap dels tres mesos
se’n puja a l’asta.

L’ordi (con) neix
quin orgull que gasta;
cap dels tres mesos
se’n puja a l’asta.

I els segadors esperen
molant les falcilles.
Si n’esmolen els volants
per a segar les espigues.

Els segadors quan seguen
amb aquests rayos de sol
ja esperen les deu hores
que n’és el llur consol.

N’han tocat migdia,
se’n posen a dinar.
Al detràs d’un cavalló
quina xefla hi fan petar,
hi fan petar, hi fan petar!

N’han tocat la una,
el corn ja sona,
i els segadors s’alcen:
-Tornem-hi, tornem-hi una estona!

La paia ja tremola
com aquell que si en fes vent,
les espigues s’espanten
del veure tanta gent.

I ara el sol se’n va a la posta;
les garbes s’han de lligar,
s’han de lligar, s’han de lligar.

Quina lletra, quina lletra,
quina lletra: ningú riu!

Se’n pot molt ben explicar:
que el que no porti volant,
ja mai pot anar a segar,
i a segar! I a segar!