La filla embarassada

Nom de l'informant: Josep Prat i Guardiola "Samarra"

Data i lloc de naixement: 1903 (Beget)

Municipi de residència: Beget

Lletra:

Si n’eren mare i filla, dalt del balcó s’estan,
la filla en broda seda, la mare en broda estam.
Mentre n’estan brodando en passen tres galants;
ja saluden la filla, la mare ja no tant.
La filla es posa a riure, la mare, sospirant.
-De què en sospireu, mare? De què en sospireu tant?
-Ai filla, la me(u) filla, mira, t’hi enganyaran.
-No m’hi enganyaran, mare, que enganyadeta m’han,
i al cap de los nou mesos en tindrem un infant;
i el donarem a dida i el farem criar set anys.

Ai, Pepa dormidora,
per què en dormies tant?
Tu t’hi has adormida
i en braços del galant.

Observacions:

Tenim tres referències de reculls d'aquesta balada durant el s. XIX: Francesc Pelagi Briz la va publicar amb el títol "La mare y la filla" dintre el volum tercer de "Cansons de la terra" (1871), Manuel Milà i Fontanals la va incloure amb el nom de "La joven desmandada" al Romancerillo catalán (1882) i Pere Vidal ho va fer amb el títol "Mare i filla" al "Cansons populars" de 1887.

Ja al s. XX, apareix en algunes ocasions recollida a l'Obra del Cançoner Popular. Per exemple, a l'any 1922 l'apleguen Higini Anglès i Pere Bohigas al Solsonès amb el nom de "La filla enganyada" o a Sant Privat d'en Bas (Garrotxa), recollida per Joan Tomàs l'any 1926, amb el mateix nom i combinada amb "El testament d'Amèlia".

Sara Llorens la recolliria al Maresme i la publicaria l'any 1931 amb el títol "Enganyadeta" dintre el seu "Cançoner de Pineda".

Joan Amades la inclou al seu "Cançoner" amb el nom de "Donya Maria" i n'explica que la cantaven sobretot "les brodadores i, en general, les de l'art de l'agulla" ja que "acordava la tonada al ritme de la feina".

També en va ser recollida una variant a Beget durant els anys 1976-1977 per Amadeu Rosell i Jaume Arnella i publicat posteriorment a Les Cançons de Beget, amb el nom de "Ai, Pepa dormidora".

En Josep Prat, Samarra, va ser un gran cantador i un dels últims carboners de la comarca.

Incloem també la pista corresponent del disc "Beget. Cançons de la tradició oral recollides per Kristin Müller" que aplega part del repertori recollit per Kristin Müller a Beget durant la tardor de 1965.

El disc està publicat per la FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Des de 1969, Beget forma part del municipi de Camprodon.

Partitura:

La filla embarassada - Partitura completa.pdf

Enregistrament realitzat per la filòloga austríaca Kristin Müller durant la seva primera estada a Beget, la tardor de 1965. El fonograma provinent del disc "Beget. Cançons de la tradició oral" pertany a la FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.