Cançons

Igual que la gavina
pel mar va costejant,
així(s) vaig fent ma via,
cantant, sempre cantant;
vol(d)ria que el(s) meu(s) càntics
tinguessin un ressò,
el mar de Costa Brava
n’és mar encisador.

N’és L’Escala una perla que el mar guarda,
i a tothora li reflexen els colors.
Una perla (de) les ones emporianes
incrustaren, fent-(els) immortal tresor.

L’Escala és el timó de l’Empordà,
que navega tot cantant vers mar enllà.

Aquí la vida és bella,
aquí la vida és pau;
L’Escala és una joia,
L’Escala és una nau.
Oh, terra benaurada,
del mar i del cel clar,
oh, mare benaurada
de Víctor Català.

N’és L’Escala una perla que el mar guarda,
i a tothora li reflexen els colors.
Una perla (de) les ones emporianes
incrustaren, fent-(els) immortal tresor.

L’Escala és el timó de l’Empordà,
que navega tot cantant vers mar enllà.