Observacions:

Es tracta d'una de les cançons de ronda més populars del músic i activista polític mexicà Alfonso Esparza Oteo (1894-1950). El responsable de la seva popularització va ser el cantant i actor també mexicà Antonio Aguilar (1919-2007), amb una versió que va sonar molt a les ràdios espanyoles durant la postguerra. La lletra original diu així:

Estrellita marinera,
dame razón de mi amor,
tú que iluminas
el silencio de la noche.

Dicen que mi amor se va
pa(ra) las fronteras del Norte,
dime si es cierto
para ponerme a llorar.

Tu nombre traigo
en el corazón grabado,
y tu recuerdo
en el pecho aprisionado.

Pero, chinita del alma,
me trais muy entusiasmado
que hasta en el sueño
parece que te oigo hablar.

En Joan Callol "Zit" va ser mariner des dels 17 anys i venedor de peix en bicicleta. Des de L’Escala, anaven repartint peix a Sant Pere Pescador, L’Armentera, Ventalló, Valldevià, Saus, Camallera, Vilaür, Calabuig, Bàscara, Vilademuls i Viladesens. El seu crit era:

El viu va! El viu va!

En Joan explica que el seu pare era un dels bons cantadors de L’Escala. Havia cantat en algun dels cors que havia organitzat el popular músic local Josep Vicens i Juli (Avi Xaxu), que els ensenyava a cantar acompanyat de la guitarra. En Joan afirma que moltes cançons se les "entramava" el seu pare i que moltes altres se les havia "entramat” ell (aquesta afirmació la repeteix molts cops). En realitat, la majoria de cançons eren populars a l’època, de forma local o més general.

Es tracta d'un material cedit pel Museu de l'anxova i de la sal de L'Escala.