I a la voreta del mar, la Inès se'n va a treballar quan l'alba punta i els seus ulls en plor desfet va mullant el coixinet (i) (u)n fa la punta.
I enyorant son aimador que se'n va s(e)u tendre cor dolça esperança: la pobresa l'ha espa(o)rdit i a l'Amèrica ha partit cercant riquesa.
I enyorant son aimador que se'n va s(e)u tendre cor dolça esperança; no és pas d'arrepentiment que és d'enyorança.
-Quan aquí retornaré i en tu amor cumpliré, deia, i marxava. -I aquí t'espera el meu cor, i ella en puríssim amor deia, i plorava.
I enyorant son aimador que se'n va s(e)u tendre cor dolça esperança; no és pas d'arrepentiment que és d'enyorança.
I Arenys de Mar n'ha arribat i aquest matí un potentat, ve de l'Havana. N'era fill de un mariner i ve casat amb muller i americana.
Quan la Inès ho ha sabut, i ella en terra ha caigut d'un desmai presa. -Cinc anys l'he plorat ardent, i ara en plora el mancament ni a sa promesa.
-Mare meva us dic en fe: sols per vós treballaré que el cor se m'obra, mare meva us dic en fe: sols per vós treballaré que el cor se m'obra.
-Cinc anys l'he plorat ardent, i ara en plora el mancament ni a sa promesa. N'era fill de un mariner, i ve casat amb muller i americana.
La muller del potentat i a casa de Inès ha entrat fa poca estona. -Per l'infant que haig de tenir i el niuet ha de guarnir bona minyona.
-De ta rara habilitat moltes proves me n'han donat i a tes companyes. -Fes-me puntes i entredós per adornar el fill hermós de mis entranyes.
Treballant sens mai repòs, va fent puntes i entredós, sempre treballa, treballant de dia i nit sempre fa puntes pels rics perquè ella és pobra.
Treballant sens mai repòs, va fent puntes i entredós, sempre treballa, treballant de dia i nit i el niuet deixa guarnit la (m)osidora.
I el bateig van repicant i el(s) veïns per veure'l van tots a la porta. I el toc de mort els (a) sosprèn i pel veïnat van dient: -La Inès és morta.
Era tarongina d'amor i quan grogueja la flor (i)a cau de l'arbre, era tarongina d'amor i quan grogueja la flor (i)a cau de l'arbre.
I el bateig van repicant i els veïns per veure'l van tots a la porta. I el toc de mort els (a) sosprèn i pel veïnat van dient: -La Inés és morta.
Pobra màrtira de l'amor des del cel Nostre Senyor les portes li obri, ja mai més tindrà fatics ni f(a)rà més puntes pels rics ni en serà pobra.
Des del cel Nostre Senyor, des del cel Nostre Senyor les portes li obri, ja mai més tindrà fatics ni f(a)rà més puntes pels rics ni en serà pobra.
Observacions:
És un poema del sabadellenc Manuel Ribot i Serra (1859-1925) que va dedicar al seu amic d'Arenys de Mar, Mariano Castells. Aquest poema (aquí trobareu l'original amb totes les estrofes) va guanyar el premi "Flor Natural" dels primers jocs florals d'Arenys de Mar, el 1885. Sembla que la música podria ser de la compositora Lluïsa Casagemas, tot i que la Carmen Puig la canta amb la melodia d'Els contrabandistes.
Els versos de "La puntaire" van impressionar tant, que de la cançó se'n va fer una novel·la (1926), una obra de teatre (1927) i una pel·lícula (1928).
Aquesta cançó no té res a veure amb la sardana "La puntaire", escrita per Joan Viladomat també a finals dels anys 20 del s. XX.
Enregistrament realitzat l'any 1983 per la seva néta, Alícia Mercader i Trias. Fotografia i enregistrament cedits per la família.
