signatura_PNC2022.jpg

La puntaire

Nom de l'informant: Dolors Planella i Berga

Data i lloc de naixement: 1920 (La Pinya)

Municipi de residència: Riudaura

On, com i de qui la va aprendre: A casa, amb la seva àvia i la seva mare.

Fotografia de l'informant

 

Lletra:

I a la voreta del mar,
la Inès se'n va a treballar
quan l'alba punta
i els seus ulls en plor desfet
va mullant el coixinet
(i) (u)n fa la punta.

I enyorant son aimador
que se'n va s(e)u tendre cor
dolça esperança:
la pobresa l'ha espa(o)rdit
i a l'Amèrica ha partit
cercant riquesa.

I enyorant son aimador
que se'n va s(e)u tendre cor
dolça esperança;
no és pas d'arrepentiment
que és d'enyorança.

-Quan aquí retornaré
i en tu amor cumpliré,
deia, i marxava.
-I aquí t'espera el meu cor,
i ella en puríssim amor
deia, i plorava.

I enyorant son aimador
que se'n va s(e)u tendre cor
dolça esperança;
no és pas d'arrepentiment
que és d'enyorança.

I Arenys de Mar n'ha arribat
i aquest matí un potentat,
ve de l'Havana.
N'era fill de un mariner
i ve casat amb muller i americana.

Quan la Inès ho ha sabut,
i ella en terra ha caigut
d'un desmai presa.
-Cinc anys l'he plorat ardent,
i ara en plora el mancament
ni a sa promesa.

-Mare meva us dic en fe:
sols per vós treballaré
que el cor se m'obra,
mare meva us dic en fe:
sols per vós treballaré
que el cor se m'obra.

-Cinc anys l'he plorat ardent,
i ara en plora el mancament
ni a sa promesa.
N'era fill de un mariner,
i ve casat amb muller i americana.

La muller del potentat
i a casa de Inès ha entrat
fa poca estona.
-Per l'infant que haig de tenir
i el niuet ha de guarnir
bona minyona.

-De ta rara habilitat
moltes proves me n'han donat
i a tes companyes.
-Fes-me puntes i entredós
per adornar el fill hermós
de mis entranyes.

Treballant sens mai repòs,
va fent puntes i entredós,
sempre treballa,
treballant de dia i nit
sempre fa puntes pels rics
perquè ella és pobra.

Treballant sens mai repòs,
va fent puntes i entredós,
sempre treballa,
treballant de dia i nit
i el niuet deixa guarnit
la (m)osidora.

I el bateig van repicant
i el(s) veïns per veure'l van
tots a la porta.
I el toc de mort els (a) sosprèn
i pel veïnat van dient:
-La Inès és morta.

Era tarongina d'amor
i quan grogueja la flor
(i)a cau de l'arbre,
era tarongina d'amor
i quan grogueja la flor
(i)a cau de l'arbre.

I el bateig van repicant
i els veïns per veure'l van
tots a la porta.
I el toc de mort els (a) sosprèn
i pel veïnat van dient:
-La Inés és morta.

Pobra màrtira de l'amor
des del cel Nostre Senyor
les portes li obri,
ja mai més tindrà fatics
ni f(a)rà més puntes pels rics
ni en serà pobra.

Des del cel Nostre Senyor,
des del cel Nostre Senyor
les portes li obri,
ja mai més tindrà fatics
ni f(a)rà més puntes pels rics
ni en serà pobra.

Observacions:

És un poema del sabadellenc Manuel Ribot i Serra (1859-1925) que va dedicar al seu amic d'Arenys de Mar, Mariano Castells. Aquest poema (aquí trobareu l'original amb totes les estrofes) va guanyar el premi "Flor Natural" dels primers jocs florals d'Arenys de Mar, el 1885. Sembla que la música podria ser de la compositora Lluïsa Casagemas, tot i que la Carmen Puig la canta amb la melodia d'Els contrabandistes

Els versos de "La puntaire" van impressionar tant, que de la cançó se'n va fer una novel·la (1926), una obra de teatre (1927) i una pel·lícula (1928).

Aquesta cançó no té res a veure amb la sardana "La puntaire", escrita per Joan Viladomat també a finals dels anys 20 del s. XX.

 

 
Enregistrament realitzat l'any 1983 per la seva néta, Alícia Mercader i Trias. Fotografia i enregistrament cedits per la família.