Els tres segadors

Nom de l'informant: Jacint Guàrdia i Julià "En Cinto"

Data i lloc de naixement: 29/06/1908 (El Torn - Sant Ferriol)

Municipi de residència: Porqueres

On, com i de qui la va aprendre: Probablement de les colles d'anar al bosc, durant la guerra civil.

Lletra:

N'han baixat tres segadors   d'aquí dalt de la muntanya,
i el més petitet de tots (i)a en porta la fauç endaurada.
I el lligador d’ort,   i els didals són de plata.
I (a) la filla del rei francès   ja n'és enamorada,
i el va fer anar a buscar   per un criat de la casa.
-Segador, lo bon segador,   si en seg(a)ria un camp de civada?
-Cum l'en seg(a)ria io   si no sé allà ont és sembrada?
-N'és sembrada allà amb un hort   que en allí (i)a hi passa l'aigua.
-Digueu-li que ja n’a(n)iré, ja a les tres, dos quarts de quatre.
Toquen dos quarts de quatre,   segador mai arribava.
-Segador, lo bon segador.   -Deu vo(s) la(s) guard, la dolça aimada.
I en el punt de la mi(t)ja nit:
-Segador, lo bon segador,   quantes garbes n'heu segades?
-Trenta-vuit o trenta-nou.
-Més n'hagués (a) segat jo,   que la fauç us (ha)gués ficada (?).

I ai, segueu arran,
segueu arran,
segadors de la muntanya,
i ai, segueu arran;
segueu arran,
tres pams enlaire,
i ai, segueu arran.

Observacions:

Es tracta d'una balada que es va fer molt popular entre les colles de segadors. Una variant melòdica d'aquesta cançó eròtica és la que alguns estudis han portat a pensar que podria ser l'origen de l'himne nacional de Catalunya. També la podem trobar en altres reculls amb el títol de "Els tres garberets", "Els segadors", "N'hi havien quatre segadors", "El segador més petit" o "Els garbers de la Cerdanya", entre d'altres.

Només a l'Obra del Cançoner Popular, per exemple, l'hem trobat recollida (i en part censurada) diverses vegades: l'any 1923 a la Garrotxa, els anys 1924-1925 a Polinyà i Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental), el 1925 a Olot (Garrotxa) i Fígols (Berguedà), el 1927 a Figueres, Valveralla, Vilanova de la Muga i Navata (Alt Empordà) entre molts d'altres. El musicòleg Jaume Ayats en compta una seixantena només en aquestes publicacions. Devia ser, per tant, molt popular.

La primera referència escrita que n'hem trobat és a "Cansons de la Terra III" (1871), de Francesc Pelagi Briz, amb el nom de "La filla del rei". És una versió menys eròtica que la presentada i Briz comenta: "Per desgracia eixa versió no es sancera, gracias á haverhi de la mateixa una inmoral y repugnanta parodia que n'es la que se's feta mes popular y ha més casi en oblit aquella".

Al mateix any trobem una referència a la tornada dins la revista "La Renaxensa - Periódich de literatura, ciencias i arts", del maig de 1871. En l' "Ensaitg sobre la bellesa de las cansons populars" s'apunta:

Oh serena de la nit
Frescas són las matinadas
Quan la lluna ha dat son torn
A la punteta del auba,
Oh serena de la nit

Al seu "Romancerillo catalán" (1882), Milà i Fontanals recull la cançó amb el títol de "Los segadores", amb tonada aquí.

Per més informació: "Els segadors. De cançó eròtica a himne nacional" de Jaume Ayats.

En Cinto Guàrdia residia a Miànigues, municipi de Porqueres (Pla de l'Estany).

Enregistrament realitzat a inicis dels anys 80 pel seu nét Jacint Pinsach. L'enregistrament, les dades biogràfiques i la fotografia han estat cedides per la família a Francesc Viladiu.