signatura_PNC2022.jpg

Soy Miguelito

Nom de l'informant: Josep Baldoyra i Batlle  "Pep de Cal Moliner"

Data i lloc de naixement: 24/09/1908 (Salitja)

Municipi de residència: Sant Julià de Ramis

Fotografia de l'informant

Lletra:

(I)o en sóc l'Agneta, 
aquella noia joveneta
que en (a) la Barceloneta
fa un quant temps feia l'aleta.

(I)o en recordo
la finura i la figura
d'aquell pantaló(n) (d'anchura)
que marcava la postura.

Deia, així(s) veient-te
se'm representa el temps passat
en què les noies em miraven
i totes cantaven així(s) pel veïnat.

Ai, què m'has dat,
què m'has dat, Miquelet,
fixa't bé que tu de lleig tens un (rato).
Si no ho creus fes-te un retrat(o)
i v(e)uràs que tinc raó.

Te'n recordes
d'aquell dia que la tia
va invitar-nos a Sandia
i a donar un tomb pel tramvia,

Tot a (l'assiento)
me miraves, atinaves (?)
i pessigaves sense (tiento).

Tu me miraves i te callaves
i suspiraves però anaves fent.
És "que una chica al meu costado
decía ser soldado lleno de ilusión.

Ai, què m'has dat, 
què m'has dat, Miquelet,
diuen totes les que perden la xaveta.
(I)a m'ho deia la mareta,
quan (i)o n'era petitet.

Observacions:

Es tracta d'un fragment del cuplet escrit per Manuel Sugrañes, empresari de revistes del Paral·lel de Barcelona, i música d'Enric Clarà. La cançó formava part de la revista Oui-oui que va estrenar-se al Teatre Còmic del Paral·lel de Barcelona l’any 1926.

 


En Pep Baldoyra, pagès d'ofici, va anar a l'escola de Violbí d'Onyar fins els 15 anys. Com que li agradava molt llegir, va aprendre molts dels llibres que el seu pare tenia a casa però que, malauradament per ell, van podrir-se quan els van enterrar al porxo de la casa en l'intent de preservar-los de les cremes dels republicans. 

La primera bicicleta del poble de Salitja va ser la seva i amb ella anava a tots els pobles del voltant (Vilobí, Riudellots, Sant Dalmai, Aiguaviva…) quan hi feien ball, moltes vegades amb el so d'una gramola. Probablement va aprendre algunes cançons així.

Li agradava molt de cantar: quan anava a llaurar (tot sol a darrera el cavall), quan esclovaiava capses de bat de moro als vespres, quan estava a l’hort. A la vora del foc també cantava i explicava històries (de la seva vida, de la guerra tot i no haver anat al front…).

Enregistrament realitzat a mitjans anys 80 per la seva filla, Magda Baldoyra. Informació biogràfica i fotografia proporcionades per la mateixa família.