Lletra:

La sardana que ha nascut a l'Empordà
tot Catalunya l'ha volguda puntejar;
puix ballar-la amb il·lusió no cansa mai
perquè és la dansa que tenim pel nostre espai.

L'hermosa donzella li diu al promès
que c(u)m la sardana en el món no hi ha res;
quan fan les ballades no hi pot faltar
el que es diu en català.

Cançó gentil que alegres l'esperit,
joliu record (i)o guardo dins mon pit
i em plau sentir ta dolça i forta veu per tot arreu
puix Catalunya ben cofoia i que n'està, oidà.

Fem rotllo tots plegats que a la plaça (i)a hi cabem
i així(s) agermanats i a la cobla seguirem
si la sardana és la dansa dels amor (?).

Ballant-la tots plegats, -- (?) junts tots els cors
puix joiosa porto al pit (i)o el meu ramell
tant si l'ofrena ve d'un jove com un vell
i l'a(c)cepto si voleu de més bon grat
com de roselles i ginesta està format.

Són flors catalanes que em plauen a mi
puix són de ma terra que és tot un jardí
per cims i per planes per tot n'hi ha
i un ramell quin goigs que fa.

Cançó gentil que alegres l'esperit,
joliu record (i)o guardo dins mon pit
i em plau sentir ta dolça i forta veu per tot arreu
puix Catalunya ben cofoia i que n'està, oidà.