Demà és festa si a Déu plau

Nom de l'informant: Josep Baldoyra i Batlle  "Pep de Cal Moliner"

Data i lloc de naixement: 24/09/1908 (Salitja)

Municipi de residència: Sant Julià de Ramis

Fotografia de l'informant

Lletra:

Demà és festa si (a) Déu plau,
comprarem un gipó blau
i mit(x)etes de cotó
per (a)nar adorar a nostr(o) senyor.

Nostr(o) senyor es va llevar,
a(m)b la mà dreta es va senyar.
Va cap a missa, 
trob(a) les tres maries:
- Tres maries què hi feu aquí?
- Bategem el fill de Déu.
- Quin nom li voleu posar?
- Nom, sobrenom:
Salvador de tot el món.

- Qui li ha posat aquesta corre(t)geta?
- Sant Bartomeu.
- Qui li en treurà?
- La mare de Déu.

Vine, vine Pere,
una cosa jo et vull dir:
Obre les portes del cel
i t(e)nca les de l'infern.
Els salvats hi passaran,
condemnats ja no podran,
cridaran, ploraran.

- Ai mare, quin dia hi són anat (i)o?
-- de Déu qui els (a) sap i no els (a) diu
el seu cor se li ---
Qui els (a) sap i no els ensenya
i el seu cor li'n passa pena.
Qui els (a) sent a dir i no els aprèn
el dia del judici hi serà present.

Observacions:

Encara que en una versió més curta, la primera referència escrita que trobem d'aquesta cantarella és a l'any 1874 dintre "Jochs de la infancia" de Francesc de Sales Maspons i Labrós:


El mateix any, en una ressenya del mateix llibre publicada per Barallat i Falguera a "La Renaxensa - Periódich de literatura, ciencias i arts", hi afegeix alguns versos més:

Sembla ser que aquesta cantarella apareix barrejada amb el "Parenostre del petit" i que, entre d'altres, Joan Amades transcriu al tercer volum del Costumari Català:

Pare nostre del petit




En Pep Baldoyra, pagès d'ofici, va anar a l'escola de Violbí d'Onyar fins els 15 anys. Com que li agradava molt llegir, va aprendre molts dels llibres que el seu pare tenia a casa però que, malauradament per ell, van podrir-se quan els van enterrar al porxo de la casa en l'intent de preservar-los de les cremes dels republicans. 

La primera bicicleta del poble de Salitja va ser la seva i amb ella anava a tots els pobles del voltant (Vilobí, Riudellots, Sant Dalmai, Aiguaviva…) quan hi feien ball, moltes vegades amb el so d'una gramola. Probablement va aprendre algunes cançons així.

Li agradava molt de cantar: quan anava a llaurar (tot sol a darrera el cavall), quan esclovaiava capses de bat de moro als vespres, quan estava a l’hort. A la vora del foc també cantava i explicava històries (de la seva vida, de la guerra tot i no haver anat al front…).

Enregistrament realitzat a mitjans anys 80 per la seva filla, Magda Baldoyra. Informació biogràfica i fotografia proporcionades per la mateixa família.