Observacions:

Encara que en una versió més curta, la primera referència escrita que trobem d'aquesta cantarella és a l'any 1874 dintre "Jochs de la infancia" de Francesc de Sales Maspons i Labrós:

El mateix any, en una ressenya del mateix llibre publicada per Barallat i Falguera a "La Renaxensa - Periódich de literatura, ciencias i arts", hi afegeix alguns versos més:

Sembla ser que aquesta cantarella apareix barrejada amb el "Parenostre del petit" i que, entre d'altres, Joan Amades transcriu al tercer volum del Costumari Català:






En Pep Baldoyra, pagès d'ofici, va anar a l'escola de Violbí d'Onyar fins els 15 anys. Com que li agradava molt llegir, va aprendre molts dels llibres que el seu pare tenia a casa però que, malauradament per ell, van podrir-se quan els van enterrar al porxo de la casa en l'intent de preservar-los de les cremes dels republicans. 

La primera bicicleta del poble de Salitja va ser la seva i amb ella anava a tots els pobles del voltant (Vilobí, Riudellots, Sant Dalmai, Aiguaviva…) quan hi feien ball, moltes vegades amb el so d'una gramola. Probablement va aprendre algunes cançons així.

Li agradava molt de cantar: quan anava a llaurar (tot sol a darrera el cavall), quan esclovaiava capses de bat de moro als vespres, quan estava a l’hort. A la vora del foc també cantava i explicava històries (de la seva vida, de la guerra tot i no haver anat al front…).