Són fetes en gran primor les costes de Montserrat, per les gales de Maria de vostr(o) fillet amat. Preciosa i moreneta, la verge de Montserrat.
Si n'hi havia un pastoret que pujava allí tot sol per guardar-se -- anyellets, pujava de Monistrol. Cabridets i anyellets formen un preciós ramat. Preciosa i moreneta, la verge de Montserrat.
I un dissabte i a la tarda gran cantúria va sentir, tan harmoniós so(nido) li aparecia diví, sens veure persona humana, quedà tot embalassat. Preciosa i moreneta, la verge de Montserrat.
So(s)près ell d'aquest misteri, i en dóna part al rector i aquest al bisbe de Manresa per ser-li'n superior. Units sia amb companyia lo anaren a averiguar. Preciosa i moreneta, la verge de Montserrat.
Feta allí la d(e)ligència, sentiren bé la cantúria i trobaren escondida la morena verge i pura a (u)n ara és venerada i en son soberano altar. Preciosa i moreneta, la verge de Montserrat.
Si aneu a la (ic)lèsia la veureu c(u)m s'hi està: és tota sobre en daurada però infundeix majestat. Si bé que n'és moreneta però mai cansa de mirar. Preciosa i moreneta, la verge de Montserrat.
Setanta-i-quatre llànties que cremen davant l'altar, totes són de plata fina menos una que n'hi ha, és la llàntia d(e) un rei moro, que aquí no hi pot cremar. Preciosa i moreneta, la verge de Montserrat.
Una nit la van encendre i un àngel del cel baixà. - I apagueu aquesta llantia o sinó Montserrat s'ensorrarà, és la llàntia de Napanto, que aquí no hi pot cremar. Preciosa i moreneta, la verge de Montserrat.
Hi ha gran comunitat de monjos i oh i també d'escolans que amb música i amb cant(o) i alaben a Déu i els sants i a (na) la verge Maria d'ençà que la van trobar. Preciosa i moreneta, la verge de Montserrat.
Tretze en són les ermites i tretze los ermitants, que de tant humils que són i els aucells van a ses mans. Tenen vida solitària, l'esp(e)rit de Déu elevat. Preciosa i moreneta, la verge de Montserrat.
Tots anys a vuit de setembre sembla una pro(f)essó de Catalunya i de França i oh i també de l'Aragó. De la gent que allí (a) hi va i anar-la i a visitar, (per si) gales de Maria de vostr(o) fillet amat. Preciosa i moreneta, la verge de Montserrat.
Observacions:
L'any 1853 Milà i Fontanals en publicava un comentari a "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" amb el títol de "La lámpara del rey moro" i la relacionava amb el santuari de Montserrat.
A l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya la trobem també amb el nom de "La verge de Montserrat" (Figueres, 1926) o "Goigs de Montserrat" (Verges, 1928-1929).
Al bloc de "Goigs i devocions populars" trobem aquests mateixos goigs, la referència més antiga dels quals és de l'any 1893.
N'hem trobat també algunes variants al volum IV del Cançoner Popular de Mallorca (1975), de Rafel Ginard.
En Pep Baldoyra, pagès d'ofici, va anar a l'escola de Violbí d'Onyar fins els 15 anys. Com que li agradava molt llegir, va aprendre molts dels llibres que el seu pare tenia a casa però que, malauradament per ell, van podrir-se quan els van enterrar al porxo de la casa en l'intent de preservar-los de les cremes dels republicans.
La primera bicicleta del poble de Salitja va ser la seva i amb ella anava a tots els pobles del voltant (Vilobí, Riudellots, Sant Dalmai, Aiguaviva…) quan hi feien ball, moltes vegades amb el so d'una gramola. Probablement va aprendre algunes cançons així.
Li agradava molt de cantar: quan anava a llaurar (tot sol a darrera el cavall), quan esclovaiava capses de bat de moro als vespres, quan estava a l’hort. A la vora del foc també cantava i explicava històries (de la seva vida, de la guerra tot i no haver anat al front…).
Enregistrament realitzat a mitjans anys 80 per la seva filla, Magda Baldoyra. Informació biogràfica i fotografia proporcionades per la mateixa família.
en publicava un comentari a "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" amb el títol de "La lámpara del rey moro