Cançons
El testament d'Amèlia
El castell del(s) Batllaires els moros me l'han pres.
No me l'han pres per riquesa, ni tampoc per diners;
me l'han pres per una dama, filla del rei francès.
La dama es posa mala, no saben quin mal és.
Condes la van a veure, condes i cavallers;
també la seva mare, com si res no hi sabés.
-Filla, la meva filla, quin mal en serà aquest?
-Mare, la meva mare, vós bé prou ho sabeu.
Set castells tinc dins França, tots són en contra meu;
un el donaré als pobres, l'altre al meu germà meu.
Es tracta d'una versió de la popular balada "El testament d'Amèlia", recollida a la majoria de cançoners. També la podem trobar amb el títol de "N'Amèlia", "El testament de N'Amelis", "L'infanta emmetzinada" o "La princesa emmetzinada". L'exemple més antic el recull Milà i Fontanals dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853) amb el títol "El testamento de Amelia".
Els tres primers versos pertanyen a una balada diferent, "La filla del rei francès". El castell en qüestió, dit en aquest cas "dels Batllaires", rep a vegades els noms de Millaire, Bellcaire, Bons Aires, Monsaires o Bellaguarda, entre d'altres.
L'Emília havia cantat al cor de Filles de Maria abans de la guerra. El seu pare era del Coll, prop d'Osor. No va estudiar música.
