Cançons

Prop d'una costa llevantina
allà en terres de l'Empordà
hi ha una petita masia
a la voreta del mar.

Allà hi nien les orenetes
manyagoies amb sos fillets,
donant exemples de ternura
com s'estima en els ocellets.

       -Allavores els baixos feien:-

A la vora del mar tot són amors,
més dintre la masia tot són plors i grans dolors;
                                
       -Allavores tornaven a sentir els primers:-

I una hermosa pageseta que vol fugir per sempre,
els vellets desconsolats de testa nevada,
contemplant el mantell de la mar.

Era una hermosa nineta
que els seus pares vol deixar
perquè lliure en vol ser
com els ocells.
La, lal·lalà, la...

Casi traspuntava l'alba 
d'un dia d'abril,
traspuntava l'alba.
Era quan les orenetes 
fugien del niu
i una donzelleta
del seu niu fugia per a sempre,
per a sempre més, per a sempre més
per a sem...
La, lal·lalà....

Tu desitges esser lliure,
tu lliure en seràs,
com les orenetes;
però del niu dels teus pares
te'n recordaràs,
com les orenetes.
Cria esgarriada, filla pròdiga.
Tral·larà, lalà, tral·larà, lalà
tral·larà, lalà, pam!