Gira el caparró,
pageseta hermosa;
gira el caparró,
que et vull veure jo.

Ai, quins ulls que tens!
Ai, quina mirada!
Ai, quins ulls que tens
de donar torment!

No'm facis glatir,
flor de la muntanya;
no em facis glatir,
que jo et vull collir.

Tinc un niu d'amor
sols per tu, traïdora;
tinc un niu d'amor
dintre del meu cor.

Jo t'hi posaré
i et daré ma vida;
jo t'hi posaré
perquè hi visquis bé.

Gira el caparró,
pageseta hermosa;
gira el caparró,
que et vull veure jo.

Les nenes maques de bon dematí,
s’alcen i reguen, s’alcen i reguen,
les nenes maques de bon dematí,
s’alcen i reguen el seu jardí.

Jo també en rego el meu hortet,
faves i pèso(l)s, faves i pèso(l)s,
jo també en rego el meu hortet,
faves i pèso(l)s i julivert.

El julivert és el meu consol,
faves i pèsols, faves i pèsols,
el julivert és el meu consol,
faves i pèsols i si Déu vol.

Del Rosselló
a les muntanyes altes,
n'hi ha un roser
que en fa les roses blanques,
n'hi ha un roser.

Collia un ram   per dar a l'enamorada;
quan el veurà,   en restarà encisada.
Ho han sabut   els mossos de l’esquadra,
i m'han agafat   i a la presó em portaven.
-Porteu-me’n dalt   de la torre més alta,
en allà veuré   muntanyes catalanes.
I el Rosselló,   l'Aragó i la Cerdanya
i el roseret   que en fa les roses blanques.

A, B, C,
la pastera ja la sé;
si hi ha pa me'l menjaré,
si hi ha coca també;
si el pare m'hi atrapa,
fugiré com una rata,
si la mare no ho vol,
fugiré com un cargol.

Cargol, treu banya
puja a la muntanya;
cargol bover,
jo també hi vindré.
Cargol bover,
jo també hi vindré.

Allà sempre n'és festa
i el sol se n'entra al cor
hi esclata la ginesta
tota estrellada d'or.

La xica farigola
floreix arreu, arreu;
quan més se la copola
perfuma més el peu. 

Cargol treu banya
puja a la muntanya;
cargol bover,
jo també hi vindré.

A Gironella, una vila tan bella,
hi ha una donzella que a mi em fa penar.
Si els seus ho volen, se n'aconsolen,
jo bé voldria po(gu)er-m'hi casar.

Jo vaig i vinc
de la vora, vora de l'aigua;
jo vaig i vinc,
de la vora, vora del riu.

Una matinada fresca,
tral·laralarà.
una matinada fresca,
tral·laralarà,
vaig sortir per nar a caçar,
ara va de bo,
vaig sortir p(e)r anar a caçar,
ara va de bo,
que debò va.

No en trobo perdiu ni guatlla,   per a poguer-li-la caçar.
Si en trobo una pastoreta,   que adormideta està;
li tiro un ram de violes,   la pastora es despertà.

El general Bum-Bum
quan se'n va a la guerra,
davant dels seus soldats,
fa tremolar la terra.

Damunt del seu cavall,
galopa que galopa,
damunt del seu cavall,
galopa amunt i avall.

El cavall és de cartró...
aparteu les criatures!
El cavall és de cartró...
no tremola ni té por.

Ram-rataplam, teré-teré,
patapim, patapum.
Se'n va a la guerra
el general Bum-Bum.

El poll i la puça
es volen casar:

-Vés com ho farem,
si no tenim pa?-

Respon la formiga
des del formiguer:

-Avant, avant les bodes,
de pa jo en duré.-

-De pa ja en tenim;
vi com ho farem?-

Respon el mosquit,
de dintre el celler:

-Avant, avant les bodes,
de vi jo en duré.-

-De vi ja en tenim,
carn com ho farem?-

Respon la guineu
des del galliner:

-Avant, avant les bodes,
de carn jo en duré.-

-De carn ja en tenim;
music si n'hi haurà?-

Ja en contesta el grill, 
que és molt sonador:

-Avant, avant les bodes,
ja sonaré jo.-

-Sonador tenim,
ballador hi haurà?-

Respon el gripau,
animal lleuger:

-Avant, avant les bodes,
que jo ballaré.-

-Ballador tenim,
balladora on és?-

Respon la rateta
de des del graner:

-Lligueu-me els gatets,
que jo ballaré.-
-Avant, avant les bodes,
balladors ja hi és.- (?)

Rossinyol, que vas a França,
rossinyol,
encomana'm a la mare,
rossinyol,
d'un bell bo(s)catge, rossinyol,
d'un vol.

I en el pare no pas gaire,
perquè m’ha mal maridada;
a un pastor me n’ha dada
que em fa guardar la ramada.
He perduda l’esquellada;
el vaquer me l’ha atrapada.
Vaquer, torna-me’n la cabra.
-Què me’n donaràs per paga?
-Un petó i una abraçada.
-Què me’n donaràs per paga?
Això són coses de mainatge;
quan tenen pa, volen formatge.