Un divino vu(i) cantar,   del bon Déu, el ver Messies,
de la mort i passió   que el Divendres Sant patia.
De com està a baix a l’hort,   amb el cor ple d'agonia,
ja en baixa un àngel del cel,   davant seu s’apareixia.
Diu-li que n'ha de morir,   si el món salvar volia.
-Moriré pel(s) pecadors,   compliré la profecia.

Camillers que aneu davant,
camillers que aneu davant,
venteu tres trucs a la porta,
venteu tres trucs a la porta.

(?) que dormiran,
(?) que dormiran,
(?) baixeu a obrir,
(?) baixeu a obrir.

Encara que anem de nits,
encara que anem de nits,
no som gent de mala vida,
no som gent de mala vida.

Som(se) servidors de Déu,
som(se) servidors de Déu,
i de la Verge Maria,
i de la Verge Maria.

Quan jo n'era petitet
en cantava i presumia,
espardenya blanca al peu
i el mocador a la falsia,
i el mocador a la falsia.

Ara que ja sóc grandet,   m’he dat a mala vida;
me n'he donat a robar,   l’ofici de cada dia.
Vaig robar un traginer   que venia de la fira;
li'n vaig robar els diners   i la mostra que duia.
Quan vaig tenir prous diners   en vaig robar-ne una nina,
la vaig robar amb falsetat   dient que m'hi casaria.
La justícia me n'ha pres   i en presó fosca em duïa;
la justícia me n'ha pres   i em vol fer pagar amb la vida.
Me n'he posat a pregar   a la humil Verge Maria,
i ella sí que m'ha salvat   amb uns amics que tenia.

Una cançoneta   us la canto jo
d'una donzelleta   que és del Rosselló.
I ella cuina i pasta,   fa bugada i tot;
ella renta roba   i en un riu molt gros,
i ella l’estenia   en un jardí de flors.

Mon amor primera,
mon amor molt bo,
t'emportes la palma
de tot Rosselló.

Aquí dalt de la muntanya
un cucut hi ha cantat,
quan les cabres portin llana
les dones faran bondat.

(...)
aneu-hi al meu carrer,
que la porca de la dona
s'ha cagat en el morter.

Mare de Déu de Cabrera
i ajudeu a n'en Perot
que té el burro per la cua
i no el pot atrapar enlloc.

 

Corrandes en són corrandes
corrandes que en són cançons,
més val una nina d'Arles
que quatre de Camprodon.

A La Roca el sol hi toca,
no hi toca hi ha tocat
i a la plaça de la vila
tinc el meu enamorat.

A la Roca el sol hi toca
a la Roca el caminer (?)
més m'estimo la Pepeta
que una bossa de diner.

       -Allavons hi ha aquella...:-

Ai, Marieta cistellera,
vós que en sabeu fer cistells,
en fareu una panera
per anar a collir clavells.

En tinc un gran sentiment,
perquè el meu gos ha mort 
sense fer testament.

Ja me'l porten a enterrar
maleït siga del siga els frares i monges i capellans;
tot se m'ho foten els frares i monges i capellans.

La Mare de Déu,
quan era xiqueta,
clavades en creu
va veure les lletres.

I alçant els seus ulls,
tan blaus com el cel,
tot llegint plorava
sens saber per què.

Te'n tornes a casa
quan ja quasi és fosc,
se n'entorna i passa
per quell mateix lloc.

La verge Maria,
després de sopar,
fa un petó als seus pares
i a dormir se'n va.

La vetllen els àngels,
l'enyoren les flors,
brillen les estrelles
al seu sant record.

Escolteu, mon poble,
pareu-hi atenció:
cantaré les cobles
del meu Camprodon.

Ara diu que al municipi (?)
no han arreglat els carrers (?),
 (...) quin desfici (?),
tot això semblen femers.

Escolteu, mon poble,
pareu-hi atenció:
cantaré les cobles,
direu que tinc raó.

       -Això és a Camprodon, eh?-

A la capella del Roure
n'hi ha un carro encallat (?);
un burro que no es pot moure
perquè al fang està clavat.

       -Allavons...:-

El carrer de València 
és tot ell un fangal,
però preneu-hi paciència
i passeu pel camí dalt.

Que la nostra vileta
fa goig de debò;
quan serà ben neta
lluirà com l'or.

I el Ram, el Ram,
el Ram de la Passió;
obriu que volem entrar
a les portes de l'església
en venen bacallà.

 

Artillero fanfarrón,
tu que disparas el cañon.
Que beban los de mi regimiento;
que alegres son 
los de mi batallón.