(...) pare i ma mare
casadeta m’han,
m'han dat amb un jove
dels quatre-vint anys,
Serineta u, Serineta,
dels quatre-vint anys.

El dia de bodes,   amb mi es va acostar,
li donc cossadeta:   -Marit, feu-(se) enllà.
Ai pare, lo meu pare,   jo em vu(i) descasar.
-Ai filla, ma filla,   l'has de respectar;
ja en seràs viudeta,   pas a no trigar,
i amb l'hereu Escampa   te podràs casar.

Allà dalt a la muntanya
hi ha un vell (a)geperut,
que de tant que corr(ev)ia
les calces li han caigut.

Bon dia i bona nit,
per molts anys que Déu (u)ns do;
tot(a) aquestes noies bones,
tota aquesta professó
us venim a demanar
ous, carn i botifarra
panses figues i arròs,
nous i vellanes,
diners i cols ufanes,
botifarra i un bon tros.

I aixís celebrarem
el sant de la festa,
que ens guardi de mala pesta;
i aixís celebrarem
Santa Llúcia gloriosa,
tinguem-li devoció,
que se us guardi bé la vista,
per molts anys que Déu ens do.
 

Quina cançó cantarem
que tots la sapiguem?
La del(s) contrabandistes.
(…)

Can foren a Galliners,
allà foren els quefers:
han passat contrabandistes.
Capità es posa a davant:
-Apa nois, anem tirant,
farem carnisseria.

Lal·lalà, laralara, lal·la,
tral·lalà, laralarà, laral·là, laral·là,
hermosa donzelleta,
que ets la prenda del meu cor.

És un vell que allà hi hagué
que els d(i)gué advertí molt bé:
-No hi aneu a embestir-los,
que us mataran a tots
per més valents que sigueu.
 

A la terra del bon pa
si en varen casar una noia;
la lletja varen casar
amb el més garrit dels joves.

La lletxa, la lletxa!

Les noies de Bonparné
diu que estan molt enfadades
perquè el nuvi s'ha prendat
d'una lletxa sense gràcia.

La lletxa, la lletxa!

Més el nuvi està content
tot mirant la seva dona
perquè veu que el seu cor 
és un niu de gràcies dolces.

La lletxa, la lletxa!

L'hermosor que tothom veu
amb el temps es torna lletxa;
l'hermosor de dintre el cor
si s'estima dura sempre.

La lletxa, la lletxa! 
 

Lairum, lairum, lairum,
l'airet de la matinada,
que (...) el vent,
que (...) el vent
que (...) el vent.

I un camp i un camp i un camp
cobert de roses
i pensaments, 
i pensaments,
i pensaments.

Replega, replega, replega
la rosada
que escampa el vent,
que escampa el vent,
el vent!

El petit vailet   se n'(ai)xeca a la matinada
gafa la llaurada   i se'n va a llaurar.
La mestressa jove   li porta l’esmorzar;
un tupí de sopes   i un crostó de pa,
i una arengadeta   per fer passar el pa.
I el que vulgui beure,   s'ha d’ajon(e)llar,
de jonolls en terra   i el porró a la mà.
Ah!

Ja en ve lo sant diumenge
lo diumenge del(s) Rams,
ja en pararem les taules
de palmes i rams,
Jesús, Maria,
de palmes i de ram(s).

Al mig d'aquesta sala   si n'hi ha un banc molt gran,
un cap hi seu Sant Pere,   l'altre hi seu Sant Joan.
I al mig dels dos deixebles,   Jesús hi està plorant.
En Pere li pregunta:   -Per què en ploreu tant?
-No en tinc de plorar, Pere,   no en tinc de plorar tant,
són tres de companyia,   la mort m'està encercant;
l'un és el malvat Judes,   l'altre és el Barrabàs,
l'altre és el barataire,   sempre està baratant;
lo barata a Déu lo Pare   per trenta diners d’arjant.
-Enviarem un càstig   que se'n recordaran;
farem secar les vinyes,   també los blats pel camp,
i els ocells que van per l’aire   morts per terra cauran.
Les pedres precioses   pel mig se'n partiran;
els infants que han de néixer   tampoc no naixeran.
-Maria, dolça mare,   no els hi vulgueu tan mal,
ja ve la corantena,   ja tots confessaran;
ja ve Pasqua Florida,   ja tots combregaran.

Yo me marcho 
hacia Venecia,
adiós, Lucrecia
te escribiré,
te escribiré.

-Riau, riau,
tira la cuerda,
tira la cuerda.
De la cuerda voy tirando,
alzando la bandolina. 

Adiós, mi patria querida,
adiós, adiós.

I a la vora del camí,
i a la vora del camí, 
del camí d’anar a escola,
se n'aixeca un pomeró;
a la seua ombra hi reposem una estona. 

A la vora del camí,
del camí d'anar a escola,
se n'aixeca un pomeró
que n’està tot ple de pomes.

Pomeró, bon pomeró,
sols de veure’ns ja tremola.
No tremolis, pomeró,
que no et tocarem cap poma.

No tremolis pomeró,
que no et tocarem cap poma;
senyor mestre ens ha ensenyat
el camí d'anar a escola.