Entrades exhaurides

“Tot és decadència excepte el moble corbat modernista i El Pony Pisador.” Amb aquesta cita d’Antoni Gaudí lleugerament alterada, es presenten els membres d’una formació declaradament peculiar. El Pony Pisador, nom d’una popular taverna de la Terra Mitjana en l’imaginari de Tolkien, és un conjunt de folk que desperta passions a partir d’una combinació explosiva entre sons tradicionals i lletres... desconcertants.

A l’Hostal Càntut, el grup aparcarà el seu repertori habitual per sorprendre’ns amb les versions més irreverents de les nostres cançons de tradició oral. Acompanyar-los serà, de ben segur, una deliciosa bogeria.

*Els artistes que participen en aquest esdeveniment combinaran cançons populars i tradicionals amb el seu repertori. No oferiran el format de concert habitual.

Menú:
Pa amb tomata i embotits artesans de Can Selvatà
Amanida de l’hort
Botifarra amb mongetes
Coca de crema de Cal Flequer
Vi de la bóta, cafè i ratafia Russet

Entrades exhaurides

El menjar i el beure abunden, els rostres s’encenen, els somriures s’encomanen. Al centre, una colla de veus i un sol objectiu: que la festa no pari. Quin sentit té, fer música, si no la fem junts? A partir d’una reivindicació sempre festiva del repertori tradicional, Germà Negre fa d’aquesta pregunta retòrica una autèntica màxima.

Amb un nou EP sota el braç i ganes renovades de revisitar els hits del repertori oral, els cinc banyolins experts de la taverna tornen a l’Hostal Càntut com a músics residents. Dos vespres, dos sopars, dues oportunitats per xalar tot cantant amb ells. No us ho perdeu!

*Els artistes que participen en aquest esdeveniment combinaran cançons populars i tradicionals amb el seu repertori. No oferiran el format de concert habitual.

Menú:
Pa amb tomata i embotits artesans de Can Selvatà
Amanida de l’hort
Botifarra amb mongetes
Coca de crema de Cal Flequer
Vi de la bóta, cafè i ratafia Russet

Entrades exhaurides

A principis dels noranta, Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries s’estrenaven com a grup en una petita taverna de Tortosa. Trenta anys després, els tres personatges continuen reivindicant una manera originalíssima de recuperar el repertori de tradició oral. El seu projecte, referència per a molts, és un clar exemple que “la millor manera d’arribar a la universalitat és a través del localisme”.

Reintegrats al medi que els va veure néixer, Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries s’estrenen a l’Hostal Càntut com a entranyables representants de la cultura popular. Reviure-la amb ells promet emotivitat i bon humor a parts iguals.

*Els artistes que participen en aquest esdeveniment combinaran cançons populars i tradicionals amb el seu repertori. No oferiran el format de concert habitual.

Menú:
Graellada de verdures amb tapa de pernil ibèric
Cueta de rap amb guarnició
Coca de crema de Cal Flequer
Vi de la bóta, cafè i ratafia Russet

Compra d'entrades: aquí

Aires de mar i gust de sal. Ingredients senzills per explicar un dels gèneres més arrelats a la nostra terra: les havaneres. Les Anxovetes canten en clau femenina les cançons d’un món, el dels mariners, tradicionalment dominat per homes.

Amb la sinceritat i la delicadesa que les caracteritza, Marta Pérez, Montse Ferrermoner i Tona Gafarot, acompanyades del contrabaixista Xevi Pasqual i el guitarrista Salva Gallego, arriben a l’Hostal Càntut per acostar-nos melodies que fan olor de pi i de rosada, i on sempre ve de gust capbussar-se.

*Els artistes que participen en aquest esdeveniment combinaran cançons populars i tradicionals amb el seu repertori. No oferiran el format de concert habitual.

Menú:
Graellada de verdures amb tapa de pernil ibèric
Cueta de rap amb guarnició
Coca de crema de Cal Flequer
Vi de la bóta, cafè i ratafia Russet

Concert | CANCEL·LAT

Presentació oficial del disc

La cuina i les feines de la llar; la religió, l’església i la fe cristiana; la vida íntima i la sexualitat; la maternitat i les cures... Durant els dos últims segles, els rols de les dones s’han concentrat en àmbits socials i culturals determinats, alguns clarament definits i d’altres totalment infranquejables. Inspirades en el cançoner en línia del projecte Càntut. Cançons de tradició oral, les artistes Anna Ferrer i Paula Grande presenten Vega (Bankrobber, 2020) un disc que acaba de veure la llum i que visibilitza i dóna veu a les mares, filles, nenes i joves de generacions passades.

Anna Ferrer, veu 
Paula Grande, veu 
Paula Vegas, teclat i sintetitzadors
Vic Moliner, contrabaix i electrònica
Juan Rodríguez Berbín, percussió i electrònica

 

Concert | Entrades exhaurides

El record d’haver cantat i tocat nadales en família va ser un dels impulsos que van portar les germanes Judit i Meritxell Neddermann a enregistrar el disc Present (Satélite K, 2019). Un àlbum amb una revisió de nadales populars catalanes passades pel sedàs de dues de les veus amb més projecció de casa nostra.

El desembre congelat, El noi de la mare, Pastorets de la muntanya, Santa nit, o El petit vailet, entre d’altres, ens transportaran directament a taules parades amb neules i torrons, juntament amb la nadala veneçolana La Matica, o el Prec de Nadal d’Espriu musicat per elles.

Meritxell Neddermann, teclat i veu
Judit Neddermann, veu i pandero
Arnau Figueres, cajón, octapad, plats, tinaja i veu
Fede Salgado, baix i veu

www.juditneddermann.com

El projecte Càntut. Cançons de tradició oral és un dels nominats als premis de normalització lingüística i cultural 2020, convocats per l'ADAC (Ateneu d'Acció Cultural) i Plataforma per la Llengua del gironès. Ara s'ha iniciat el període de votacions populars, que es poden realitzar aquí, fins al 23 d'abril. Els guanyadors es donaran a conèixer el 12 de juny.

Ay Lolita, tus celos me matan,
yo sin ti no puedo vivir,
y en el pecho llevas y un r(a)medio
y ay Lolita no me hagas sufrir.

Ay Lolita, tus celos me matan,
yo sin ti no puedo vivir,
y en el pecho llevas (y) un r(a)medio
y ay Lolita, no me hagas sufrir.

Si tus padres te dicen, Lolita,
que conmigo no te has de casar,
tu respondes: -Ay, padres del alma,
yo al (?) no puedo olvidar.

Yo no siento el rigor de tus padres,
ni tampoco el castigo de Dios,
lo que siento es morir sin casarme
y otro amante te lleve al altar.

(…)
con ventanas, rejas y balcones,
uniremos los dos corazones
colgaremos (?) cadenas de amor.

Yo nunca digo mal de los hombres
por más altos que veng(ue)n aquí,
porque cuando seremos casados
(?) lo que quieres de mí.