
Editor
Sant Isidro
Sant Isidro, sidro, sidro, Sant Isidro llaurador,
nava a l’hort a robar faves, a l’hort del senyor rector.
Sant Isidro té unes calces cordades amb forriacs;
per botons hi porta una olla, per butxaques un ansat.
Les formiguetes
Les petites formiguetes a l’istiu,
fan xiu-xiu, fan xiu-xiu,
quan el blat és ja segat,
ben lligat i apilonat,
surten ben (ar)rengla(n)adetes del seu niu,
fent xiu-xiu, fent xiu-xiu,
i van ben endreçadetes.
Cap aquí, cap allà, tot cercant les espiguetes,
cap aquí, cap allà, i a per tot arreu n’hi ha.
Anem ben (ar)rengla(n)adetes perquè es diu
que allà baix hi ha un escarbat,
mort de fred i encarcarat,
el durem amb les dentetes cap al niu,
fent l’ui viu, fent l’ui viu,
que és menjar de les festetes.
Cap aquí, cap allà, i podrem fer mà i manetes,
cap aquí, cap allà, i el gandul s’ho mirarà.
Jo tinc un bebè molt maco
Jo tinc un bebè molt maco
que de tan maco que n'és,
si el venguessin no el voldria
comprar-lo per cap diner.
Té unes orelletes
tan rebufonetes
que unes arracades
li estaran molt bé,
i aquells ulls de nina
semblen tinta xina,
que riuen i ploren
com es fan de nit.
El vestir d'en Pasqual
Jo tinc un nòvio que és del tot original,
que no té igual i crida l'atenció;
per contemplar-lo surt tothom en el portal,
perquè en Pasqual fa sensació.
Va amb pantalon color de rosa,
calça botins extravagants,
porta un bastonet de canya dolça
i un sobretodo amb farbalans.
Elàstics blaus subjectats amb candaus
porta el meu enamorat, i un barret de costat,
de color verd, que és el que em perd;
i en porta un gec, catacric, catacrec,
i un gec d'astracan pelut, rivetat de vellut,
i a l'armilla hi duu cigrons per botons,
i en Pasqual és del tot original, com cal!
Arri, arri, burriquet
Arri, arri, burriquet,
que demà irem a Batet,
comprarem un formatget
per sopar, per dinar,
per la mare no n’hi haurà,
xai bè!
-Fèiem aixís...-
El ball de tres
Aquest és, aquest no és,
aquest és el ball de tres,
aquest és, aquest no és,
aquest és el ball de tres.
Mira, mira el vent d’on ve,
i veuràs la bella dansa,
mira, mira el vent d’on ve,
i veuràs com dansaré.
Sóc en Patufet
Sóc en Patufet,
tot pobrissonet,
vaig néixer tot sol
sota d’una col.
Ai, pobre de mi,
quan vaig veure allí
una bèstia gran
herba tot menjant.
Era el bou astut
que, tot res(s)olut,
allà on anava
molt pret s’acostava.
La col olorà
i la va tastar,
més sense pensar,
ai! Se’m va empassar.
-Patufet, un ets?
Em cridava la mareta.
-Patufet, un ets?
Em cridava a tort i a dret.
-Patufet, un ets?
Em cridava la mareta.
-Patufet, un ets?
Em cridava a tort i a dret.
-Sóc a la panxa,
la panxa, la panxa,
sóc a la panxa,
la panxa del bou;
aquí no hi neva,
no hi neva, no hi neva,
aquí no hi neva,
no hi neva ni hi plou.
Fosc estava allí,
ai, pobre de mi,
sens poguer menjar
ni poguer jugar.
Vaig pendre per llit
del bou els budells;
com que sempre és nit,
vaig jeure en ells.
Bé n’estava tou,
al ventre del bou;
tan segur n’estava
que no m’enyorava.
Al ventre del bou,
vaig si neva o plou,
puig s'hi està tan bé
que jo hi tornaré.
-Patufet, un ets?
Em cridava la mareta.
-Patufet, un ets?
Em cridava a tort i a dret.
-Patufet, un ets?
Em cridava la mareta.
-Patufet, un ets?
Em cridava a tort i a dret.
-Sóc a la panxa,
la panxa, la panxa,
sóc a la panxa,
la panxa del bou;
aquí no hi neva,
no hi neva, no hi neva,
aquí no hi neva,
no hi neva ni hi plou.
Parenostre del tió
Parenostre del tió,
bon Nadal que Déu nos do,
ara vénen festes,
festes precioses,
gallineta a l’olla,
gall a la cassola,
cua de mixó,
caga tió.
Tu que ets el meu padrí,
caga torrons per mi,
tu que ets la meva criatura,
caga torrons per la cua.
Un, dos, tres, quatre
Ara ve el segar,
del segar ve el batre.
Segarem, batarem
quina feina que tindrem.
Hem segat, hem batut
quina feina que hem tingut.
Tururut, tururut!
Baixant de Cal Xapo
Baixant de Cal Xapo
la tramuntana bufa,
no trobareu recés
fins a Ca la Mastufa.