Per la teva gran finesa 
i la meva v(a)luntat, 
cantarem amb alegria,  
no ens voldríem enfadar. 
Tu ets la meva estimada, 
no la'n puc deso(l)bidar; 
Nostre Senyor t’ha creada 
per fe(n)-nos morir i penar, 
per fe(n)-nos morir i penar.  

Lo primer és un goi(t) suau 
que n’és fet amb fantasia, 
tractant del teu cor hermós,
el teu aire i gallardia.  
Jo sé que tothom s'admira
del teu hermós caminar;
Nostre Senyor t’ha creada 
per fe(n)-nos morir i penar, 
per fe(n)-nos morir i penar.

Lo segon amb alegria 
també voldria explicar,  
que per dos mil meravelles 
obres tu lo paladar.  
Del(s) teus llavis una rosa, 
ditxós qui l’alcançarà; 
Nostre Senyor t’ha creada 
per fe(n)-nos morir i penar, 
per fe(n)-nos morir i penar.

Lo tercer amb resplendor, 
gràcies tinc a la memòria,
perquè tu n’ets alcançada
del que governa a la glòria. 
Sempre et tinc a la memòria 
no me’n puc deso(l)bidar; 
Nostre Senyor t’ha creada 
per fe(n)-nos morir i penar, 
per fe(n)-nos morir i penar.

Lo quart és un goi(t) alegre 
començant per lo teu cap, 
que la cara tens hermosa 
com un clavell encarnat.  
Els teus ulls i els teus cabells  
i lo front tan ben posat;  
Nostre Senyor t’ha creada 
per fe(n)-nos morir i penar, 
per fe(n)-nos morir i penar.

Lo quint goi(t) és un resum  
de tot lo que havem tractat. 
Si en res t’hem agraviada 
amb el cantar o alegrat.  
Bon amor, adéu-siau,
que és hora de retirar,
i la nit molt pronte passa  
i a molt(s) puestos hem d’anar, 
i a molt(s) puestos hem d’anar. 

Sóc morena, 
sóc gitana,
sóc de la Bordeta
i l'orgull de la caravana.

El meu rango,
tinc la sang morena,
si me'n vénen tràfecs,
me'ls tiro a l'esquena.

L'altre dia un cas malaguenyo,
més tibat i eixurat (?) que un quinquer,
era prim i de cara moreno,
que si no m'enllustro
me'n glaça el pedrer.

Sóc morena, 
sóc gitana,
sóc de la Bordeta
i l'orgull de la caravana.

El meu rango,
tinc la sang morena,
si me'n vénen tràfecs
me'ls tiro a l'esquena.

Jo en tinc un cantiret
per beure aigua fresqueta;
jo en tinc un cantiret
per beure quan tinc set.

Cantiret tan rebufó,
no n'he vist cap de la vida;
cantiret tan rebufó,
no n'he vist cap de millor.

En vaig pel caminet,
a prop de la fonteta;
en vaig pel caminet,
ompliré el cantiret.

Si es trenqués el cantiró,
ai, senyor, jo ploraria;
Si es trenqués el cantiró,
ploraria de debò.

Tan prim té el rajolí,
que bé que s'hi tragueja;
tan prim té el rajolí,
que sí m'agrada a mi.

Cantiret tan rebufó
no n'he vist cap de la vida;
cantiret tan rebufó
no n'he vist cap de millor.

La rossa Marió
té enveja del meu canti;
la rossa Marió
té enveja de debò.

I afanyosa va cantant:
-Ai, mireu la trapassera,
i afanyosa va cantant:
-Que el meu canti
és fet de fang.

Cantem, cantem ninetes
que el burro està malalt
té mal a les potetes
i el ventre li fa mal.

No pot menjar civada
sinó pinyons pelats,
no pot dormir a l'estable
sinó amb un matalàs.

El gall i la gallina
estaven al balcó;
la gallina es pentinava
i el gall li fa un petó.

-Ai, dolent, dolent
què diran la gent?
-Que diguin lo que vulguin
mentres jo estigui content.

Arri, arri tatanet
anirem a Sant Benet,
portarem un formatget;
per ninar, per sopar,
pe la teta no n'hi (ha)urà.

Patatimbla, patatambla,
patatimbla, patatambla.

El tio baco 
fuma tabaco,
el tio bé
fuma tabé.

Pom-pom, ninetes, pom-pom,
saca dinero, saca dinero,
pom-pom, ninetes, pom-pom,
saca dinero, corazón.

Jo en tinc un tamboret
jo m'hi sento, jo m'hi sento,
(...) tinc un tamboret,
jo m'hi sento, jo m'hi sec.

Què n'hi'n donarem a la pastoreta?
Què li'n donarem per anar a ballar?
Jo n'hi donaria una caputxeta
i a la muntanyeta la faria anar.

I a la muntanyeta no hi neva ni hi plou,
i a la terra plana tots els vents hi mou.
Sota l'ombreta, l'ombreta, l'ombrí,
flors i violes i romaní, ai sí!

Un roser de roses blanques
les hauríem de collir;
tan amigues que érem antes
i ara n'hem (ha)gut de renyir.

N'he(n) renyit per poca cosa,
jo a la cara t'ho diré;
que per més que me'n rebaixis
jo d'amiga no te'n seré.

Alaca tumbata, tumbala
tumbala tu...                   - Una cosa aixís- 

Jo en sóc la ginestaire, 
ginestadora;
jo en porto de muntanya
la flor més groga.

Pel(s) carrers i per les places
vaig buidant el cistelló;
si me n'omplo les butxaques,
si me n'omplo el mocador.

Ginestaire,
tots en diuen
que ets més bella que la flor,
que ets més bella que la flor;
ginestaire
sense flaire,
que flairós tin(d)ràs el cor,
que flairós tin(d)ràs el cor.

Per collir un ram de ginesta,
jo me n'(ai)xeco(t) dematí;
per collir un ram de ginesta,
prou faria un llarg camí.

Ginestaire,
tots en diuen (...)