signatura_PNC2022.jpg

Al carrer de davant

Nom de l'informant: Esteve Palou i Soler

Data i lloc de naixement: 24/11/1946 (Roses)

Municipi de residència: Roses

On, com i de qui la va aprendre: De la seva mare.

Fotografia de l'informant

Lletra:

Al carrer de davant
tres noies hi han
que van molt pintades.
Busquen un senyoret
que porti barret
i sabata baixa.
I mitjons de fer patir,
ai, sí!

Ai, quin neguit, quin neguit 
de trobar marit.
Ai, quin consol, desconsol
de trobar qui us vol.
Tot fent l'ullet, portant coloret,
no has pogut trobar
un senyor ric que l'anell al dit
li pogués posar.

Sa mare ja li'n diu:
-(?) de l'ull viu,
no en don(gu)is carbassa.
Mentres porti pantalons,
deixa't de raons,
que l'edat te passa.

I ai, quin neguit, quin neguit 
de trobar marit.
Ai, quin consol, desconsol
de trobar qui us vol.
Tot fent l'ullet, portant coloret,
no has pogut trobar
un senyor ric que l'anell al dit
li volgués posar.

Sa mare ja li'n diu:
-(?) de l'ull viu,
que l'edat te passa.
Deixa't de raons, 
mentres porti pantalons, 
no en don(gu)is carbassa.

I ai, quin neguit, quin neguit 
de trobar marit.
I ai, quin consol, desconsol
de trobar qui us vol.

Observacions:

La mateixa cançó, en origen probablement un cuplet, va ser recollida a Beget per Kristin Müller als anys 60. La gravació corresponent està recollida en aquest cançoner amb el títol "Les noies de camprodon" i "Les noies de Pujals", així com dues versions més de la cançó aplegades en diferents punts de les comarques gironines ("La mare sempre em diu" (fragment) i "Les noies de París").

L'Esteve explica que és una "Java". La cantaven a Roses a unes solteres molt presumides que anaven molt pintades i que sempre es passejaven pel carrer de Davant (l'actual carrer Pi Sunyer). Sembla ser que s'havia creat alguna tibantor perquè la seva mare, de petita, l'havia cantat davant una d'elles i l'havien feta callar.

Gravació realitzada per Xènia Berta, en nom de Rosespèdia, el febrer de 2015.