signatura_PNC2022.jpg

El vestir d'en Pasqual

Nom de l'informant: Josep Cruells i Santamaria

Data i lloc de naixement: 1902 (St. Privat de Bas)

Municipi de residència: Banyoles

On, com i de qui la va aprendre: Eren les cançons que es cantaven quan ell tenia 15 o 16 anys.

Fotografia de l'informant

Lletra:

I el meu xicot vesti(n)t és tan original,
que no té igual i crida l'atenció;
per contemplar-lo tothom surt en el portal
perquè en Pasqual fa sensació.

Va amb pantalon(s) color de molsa,
gasta botins extravagants
i un bastonet de canya dolça
i un sobretodo amb farbalans.

I elàstics blaus subjectats amb candaus
porta el meu enamorat i un barret de costat,
de color verd, que és lo què em perd.
I en porta un gec, catarric, catarrec,
i un gec d'astracan pelut, ribetat de vellut,
i a l'armilla hi duu cigrons per botons;
i en Pasqual és en tot original, com cal!

Porta camisa i amb petxera de xarol el meu Pasqual
i un coll molt alt de set a vuit colors
i una bufanda amb un serrell que li llueix
que li serveix d'espolsadors.

Me'n gasta guants de pell d'anguila,
mitjons de fil d'empalomar,
calçat d’espatlla de goril·la
i punys de goma d’esborrar. 

I elàstics blaus subjectats amb candaus
porta el meu enamorat i un barret de costat,
de color verd, que és lo què em perd;
i en porta un gec, catarric, catarrec,
i un gec d'astracan pelut, ribetat de vellut,
i a l'armilla hi duu cigrons per botons;
i en Pasqual és en tot original, com cal!

I amb xem(i)neia es fuma el puro
i amb salfumant se renta els peus; 
duu un rellotge que és de suro
i al dit un sello de correus. 

I elàstics blaus subjectats amb candaus
porta el meu enamorat i un barret de costat,
de color verd, que és lo què em perd;
i en porta un gec, catarric, catarrec,
i un gec d'astracan pelut, ribetat de vellut,
i a l'armilla hi duu cigrons per botons;
i en Pasqual és en tot original, com cal!

Observacions:

És un cuplet en forma de foxtrot amb lletra de "Joan Misterio", pseudònim de Joan Casas i Vila (1886-1925) i Joan Viladomat (Manlleu, 1885-1940). Aquest últim va ser també l'autor de la música del tango "Fumando espero". Aquí hi trobareu més informació. En Josep Cruells la canta eludint la primera part de la tercera estrofa. 

La cançó la va popularitzar Pilar Alonso (Maó, 1897 - Madrid, 1980), una artista menorquina que va triomfar durant els anys deu i vint del segle XX als ambients del Paral·lel, a Barcelona. Aquí es pot escoltar en una versió de l'any 1923, cantada per Pepita Ramos "La Goyita", que va ser de fet qui la va estrenar.

Més tard, la van cantar també Mary Santpere (1963), Guillermina Motta (1970), Núria Feliu (1970) i la Trinca (1977).

Gravació feta la vigília de Tots Sants de l'any 1969 per Anton Prat i Daranas (1920-1995), de Banyoles. Enregistrament cedit per la seva família a Joan Vila i Cruells.