Ara que la mare és fora

Nom de l'informant: Maria Casas

Data i lloc de naixement:   10/10/1926 (St. Hilari Sacalm)

Municipi de residència: Sant Hilari Sacalm

On, com i de qui la va aprendre: Del seu pare

Lletra:

Ara que la mare és fora, 
ara sí que em vindrà bé
per escriure una carteta 
i al meu estimat Joanet.

I escolta, Joanet, 
una cosa te'n vull dir:
que a la noia que tu et casis,
que l'estimis més que a mi.

Si en tens mai criatures,
posa-li a alguna el meu nom;
que quan cridaràs a(mb) ella
recordis del meu amor.

Ara, tristeta de mi,
me'n vaig ben desconsolada:
me'n beuré un vas de "vereno"
per cremar-me les entranyes.

Quan sentis tocar a morts, 
baixa a baix el meu carrer,
que hi trobaràs els meus pares
i mes germanes també.

Totes elles (a)niran negres,
passaran pel teu davant
i per mica que m'estimis
tindràs una pena gran.

Quan me vagin a enterrar,
mira bé on me posaran;
perquè em puguis venir a veure
la diada de Tots Sants.

Observacions:

Hem trobat aquesta cançó, recollida als anys 1926-1927, al volum XIX de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya i amb el títol "La darrera lletra". També l'he vista en un parell de blocs a internet alguns fragments d'aquesta cançó (1 i 2).

La música sembla una adaptació del romanç castellà "¿Donde vas, Alfonso XII?".

També la recull Artur Blasco dins "A Peu pels camins del Cançoner" a Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), l'any 1982.



La Maria no té cap formació musical ni acadèmica. Ha estat sempre mestressa de casa i les cançons les havia après del seu pare, que era roder.

Partitura:

Partitura
Gravació extreta del treball d'Antoni Miralpeix "La música tradicional a St. Hilari" (1999).