Cançons
Ball de l'escudera
Tres passos n'he fet en terra,
no sé el rei si en dirà res;
de tantes filles que té
si me'n volgués donar una.
-Ni la una ni (a) l'altra,
jo no les tinc per donar.
Me'n torno mal descontenta
cap al palacio del rei.
-Torni, torni, (esqüela),
la més maca li'n daré;
la més maca i la més linda,
la poncella del roser.
Per ara me'n prenc aquesta
per esposa i per muller.
-Li'n desitjo i li'n demano
que me la governi bé.
I en serà ben governada,
i en cadira d'or sentada,
dormirà en braços del rei
i adiós perla i clavell.
Es tracta d'un ballet infantil antic inspirat en la balada "L'embaixada del rei moro". El ballet combinava cançó i moviments. N'hem trobat la primera referència dintre "Jochs de la infancia" (1874) de Francesc de Sales Maspons i Labrós:
Apareix també recollida al "Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors" (1936), de Francesc Pujol i Joan Amades. Segons Amades, aquest joc es troba en tot el domini de la llengua en diverses versions no massa diferents entre elles.
Aquí s'explica detalladament tota la coreografia del joc: un rei moro envia a cercar una muller o esclava cristiana servint-se d'un escuder o escudera – anomenada també com escudereta, escudella, escudelleta, escudela o, com canta la Maria Casas, esqüela –. En anar-la a buscar se li és negada i en la marxada, la mare o guardadora de les donzelles – l'"embaixador", al text de Maspons i Labrós – li ofereix triar les que té al costat. En triar-la, li fa fer un rístol (moviment de giravolt per sota el braç).
La Maria no té cap formació musical ni acadèmica. Ha estat sempre mestressa de casa i les cançons les havia après del seu pare, que era roder.
