signatura_PNC2022.jpg

La presó de Lleida

Nom de l'informant: Rosa Perpinyà i Sais

Data i lloc de naixement: 1908 (Verges)

Municipi de residència: Girona

 

Lletra:

A la ciutat de Lleida
n'hi ha una gran presó;
de presos mai n'hi manquen,
petita, bonica,
prou n'hi porta el baró,
lireta, liró.

N'hi ha trenta-tres presos,   canten una cançó;
la nina els escoltava   darrera el finestró.
El(s) presos la van veure,   pararen la cançó.
-Canteu, canteu, bon(s) presos,   canteu bonica cançó.

Observacions:

És una balada antiga i molt estesa arreu de Catalunya, que es troba a la gran majoria de cançoners amb aquest mateix nom. Hi ha algunes variants que situen també la història a la presó de Nàpols, a Targa (Tàrrega?), Tortosa o fins i tot a Toledo.

La primera referència que en tenim és aquesta, recopilada per Milà i Fontanals dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes", l'any 1853, amb el títol "Los presos de Lérida". També va ser recollida l'any 1866 al volum I de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans" de Francesc Pelagi Briz amb el títol "Los presos de Lleyda", així com dintre l'Anuari de l'Associació d'Excursions Catalana 1882 (publicat l'any 1883), on en l' "Aplech de cansons populars catalanas" Cels Gomis en recull un parell de versions: una a Almenar (Lleida) i l'altra a Mollet del Vallès (Barcelona). 

Confegida a partir de diverses variants, apareix dintre el "Romancer Popular de la Terra Catalana" (1893), de Marià Aguiló i Fuster, amb el nom de "La cançó dels presoners".

Entrevista realitzada per Àngel Daban, el maig de 1978.