Lletra:

A la torre xica 
i a la torre gran
si n'hi ha una Pepa
que l'estimen tant.
Flor de lliri, lliri,
flor de lliri blanc.
 
De tant que l'estimen,
no la casaran;
se'n va a la riera
(a) rentar un davantal.

Mentres el rentava
passa el seu galant:
- Què hi fas aquí, Pepa,
què hi fas aquí (es)tant?  

- Rento les faldilles,
també el davantal,
per anar bonica
el dia de Nadal.

El galant l'agafa,
la puja al cavall;
els carrers de Lleida
els passa plorant.

- Per què plores, Pepa,
per què plores tant?
- Pel pare i la mare
com ho sab(a)ran?
Com són gent sentida
d'això moriran.

- Que es morin, que es morin
(i)a els enterraran,
i amb flors i violes
(i)a els hi portaran.
Flor de lliri, lliri,
flor de lliri blanc.