Casada amb un pastor

Nom de l'informant: Teresa Verdaguer i Juvanteny

Data i lloc de naixement: 21/12/1925 (Hostalets d'en Bas)

Municipi de residència: Sant Feliu de Pallerols

On, com i de qui la va aprendre: De la seva mare.

Lletra:

Muntanyes regalades són les del Canigó,
que tot l'estiu floreixen,   primavera i tardor.
El pare m'ha casada,   m'ha donada a un pastor;
ell se'n va a la muntanya, io resto al Rosselló.
Ell beu de l'aigua clara,   jo bec vi del millor;
ell dorm damunt la palla, io en llençols de cotó.
Ell menja pa moreno, jo en menjo del flecó;
ell cull brotets de menta, io floretes d'olor.

Io que no l'aimo gaire,
io que no l'aimo, no,
io que no l'aimo gaire
la vida del pastor.

Observacions:

És una balada molt cantada i recollida, en versions diverses, a la majoria de cançoners.

La primera referència que en tenim és la recollida per Milà i Fontanals aquí, dins "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853). També Francesc Pelagi Briz l'apuntava al volum III de "Cansons de la terra" (1871).

Milà i Fontanals la torna a publicar al "Romancerillo catalán" de l'any 1882, amb el títol "El canigó".

Al volum quart del "Cansoner catala de Rossello y Cerdanya" (1885) de Pierre Vidal la tornem a trobar anotada.

Més tard, l'any 1887, n'apareixia una versió recollida per Carles Bosch de la Trinxeria al llibre "Miscelánea Folk-lórica".

Tant "Muntanyes regalades" com "Muntanyes del Canigó" acostumen a ser exordis lírics – és a dir, fragments introductoris – d'altres balades, com en aquest cas. La balada pròpiament dita comença al tercer vers.

Partitura:

Casada amb un pastor - Partitura completa.pdf

Entrevista realitzada per Carles Cors, l'abril de 2014.