Lletra:

I el pardal quan s'hi acotxava,
feia remor, feia remor,
per veure si ho sentiria
la seva amor, la seva amor.
 
La seva amor n'està dins França,
que no en sent res, que no en sent res,
sinó un mosso de la casa,
o bé el traginer, o bé el traginer. 

Sinó un mosso de la casa,
o bé el traginer, o bé el traginer.
(...)

-Les onze hores són sonades, 
vés-t'hi a allotjar, vés-t'hi a allotjar.
-Jo a allotjar no hi vaig encara:
vaig de camí, vaig de camí.

Si en vaig fer una prometença
i a Sant Magí, a Sant Magí;
que a Sant Magí vaig ser-ne (?)
vaig suplicar, vaig suplicar.
 
Que em deixés tornar a me(u) terra
per festejar, per festejar.
(...)

La traïdora de la burra
va estrompassar.
(...)

(...)
-Si us heu fet mal, si us heu fet mal.
-I un xic xic, i no pas gaire,
ja curarà, ja curarà.