signatura_PNC2022.jpg

La porqueirola

Nom de l'informant: Joana Espuña i Masdéu

Data i lloc de naixement: 12/11/1948 (Riudaura)

Municipi de residència: Riudaura

On, com i de qui la va aprendre: De la seva àvia.

Fotografia de l'informant

Lletra:

-Ai, fill meu, per què no et cases?
-Ai, mare, ja em casaré,
em casaré amb una dama,
lailumflà, lai, lailireta,
filla d’un gran cavaller.

I assenteu-la (n’)en cadira,   no li feu pas fer ben re(s),
i assenteu-la (n’)en cadira   i ensenyeu-li el brod(e)r;
si el brod(e)r no li agrada,   no li feu pas fer ben re(s).
Quan Don Jaume va ser fora,   porqueirola la fan ser.
Si la fan ser porqueirola   de cinquanta llodriguers,
i al cap de los set años,   porqueirola va cant(e)r.
-I aparteu-(se), los meus patges,   i aparteu-(se) els cavallers;
sento(c) una veu molt clara,   me pareix que és ma muller.
Déu lo guard, la porqueirola.   -Déu lo guard, lo cavaller.
-No em diria, porqueirola,   on podria anar a allotj(e)r?
-Vagi a casa de Don Jaume,   que puesto n’hi sol haver.
-Vamos, vamos, porqueirola,   vamos, vamos a sop(e)r.
-Haig de fer-ne set posades,   i encara no n’he fet tres;
hai(g) de fer un feixet de llenya,   i encara no l’he fet.
Set anys no sóc guardat l’home,   i aquesta nit (i)o no podré;
què en diria lo Don Jaume,   què en diria quan torné(s)?
-No t’espantis, porqueirola,   que Don Jaume ja torn(é).
On tens el vestit de seda,   del dia que ens vam cas(e)r?
L’endemà, a punta d’alba,   la mestressa la crid(é):
-Vamos, vamos, porqueirola,   a engegar los llodriguers.
-Que hi vagin les vostres filles,   com anys la meva muller;
si no fossiu la me(u) mare,   el cap us faria escapç(e)r.

Observacions:

És una antiga balada recollida en diversos cançoners. La primera referència que n'hem trobat és dins el llibre "Glorias de Azara en el siglo XIX" de l'any 1852, de Basilio Sebastián Castellanos. La lletra està recollida a Centelles (Osona) per Joseph Subirana i les melodies que es presenten per Baltasar Saldoni. 

Un any després apareix a "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" i Milà i Fontanals la titula "La vuelta de D. Guillermo". L'any 1882, el mateix autor la torna a publicar dins el "Romancerillo catalán" amb el nom de "La noble porquera" i també n'apareix una versió dins el Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana aportada per Vicens Plantada i Fonolleda recollida al Vallès.

L'any 1866 també sortia pubicada per Francesc Pelagi Briz amb el nom de "La porqueyrola" dins el volum I de "Cansons de la terra".

Segons Joan Amades, que la recull dins les cançons de cosidora, ofereix un gran nombre de variants, sobretot musicals. Explica que és una de les més populars de França, sobretot a la Provença, des d'on degué passar al català.

Entrevista realitzada per Francesc Tomàs "Panxito" i Montserrat Massana, el desembre de 2013.