Lletra:

-Ai, fill meu, per què no et cases?
-Ai, mare, ja em casaré,
em casaré amb una dama,
lailumflà, lai, lailireta,
filla d’un gran cavaller.

I assenteu-la (n’)en cadira,   no li feu pas fer ben re(s),
i assenteu-la (n’)en cadira   i ensenyeu-li el brod(e)r;
si el brod(e)r no li agrada,   no li feu pas fer ben re(s).
Quan Don Jaume va ser fora,   porqueirola la fan ser.
Si la fan ser porqueirola   de cinquanta llodriguers,
i al cap de los set años,   porqueirola va cant(e)r.
-I aparteu-(se), los meus patges,   i aparteu-(se) els cavallers;
sento(c) una veu molt clara,   me pareix que és ma muller.
Déu lo guard, la porqueirola.   -Déu lo guard, lo cavaller.
-No em diria, porqueirola,   on podria anar a allotj(e)r?
-Vagi a casa de Don Jaume,   que puesto n’hi sol haver.
-Vamos, vamos, porqueirola,   vamos, vamos a sop(e)r.
-Haig de fer-ne set posades,   i encara no n’he fet tres;
hai(g) de fer un feixet de llenya,   i encara no l’he fet.
Set anys no sóc guardat l’home,   i aquesta nit (i)o no podré;
què en diria lo Don Jaume,   què en diria quan torné(s)?
-No t’espantis, porqueirola,   que Don Jaume ja torn(é).
On tens el vestit de seda,   del dia que ens vam cas(e)r?
L’endemà, a punta d’alba,   la mestressa la crid(é):
-Vamos, vamos, porqueirola,   a engegar los llodriguers.
-Que hi vagin les vostres filles,   com anys la meva muller;
si no fossiu la me(u) mare,   el cap us faria escapç(e)r.