Lletra:

Donya Quitèria Xorruca
diu que vol fer testament;
diu que té una neboda
que l’aima entranyablement.

Ja li diu: -Noia, surt per el barri,
mira si trobes algun notari;
diga-li que vingui aquí al moment,
que jo desitjo fer testament.

Quan arriba el notari
ja li diu Donya Xorruca:
-Senyor, jo l’he fet venir
perquè un ull ja se m’acluca.

Per ma neboda ha de ser tot;
just és que tingui un galant d’or.
És geperuda, no té cap dent,
i els ulls li ragen seguidament.

De llençols no puc deixar-n’hi,
perquè mai no n’he tingut,
però en canvi jo li deixo
un orinal i un embut.

Per ma neboda ha de ser tot;
just és que tingui un galant d’or.
Ben arreglada sempre anirà,
i quan jo mori anirà a captar.

De mitjons no puc deixar-n’hi,
perquè mai no n’he portat,
però en canvi jo li deixo
un candau per tancar el gat.

Per ma neboda ha de ser tot;
just és que tingui un galant d’or.
Ben arreglada sempre anirà,
i quan jo mori anirà a captar.