Cançons
La Baldirona
MATERIAL CEDIT PER:
I el meu pare és de Girona,
la mare de Barcelona,
no puc ser més catalana,
que en soc vigatana,
sóc filla de Vic.
De petita la me(u) mare
va ensenyar-me a ser molt clara;
i la gent se me'n reia
quan jo els hi deia:
- Baldirona em dic.
Jo no sóc xerraire
ni en sóc mentidera.
Jo no parlo gaire
ni en sóc embustera.
P(e)rò tots cara a cara
jo us dic la v(e)ritat:
sóc ben catalana,
pels quatre costats.
Jo sempre e(n) rento(c) ben neta
i amb colònia de l'aixeta
i amb les pintures
i les manicures
jo no hi vull estar.
De petita la me(u) mare
va ensenyar-me a ser molt clara
i la gent se me'n reia
quan jo els hi deia:
- Baldirona em dic.
Jo no sóc xerraire
ni en sóc mentidera.
Jo no parlo gaire
ni en sóc embustera.
P(e)rò tots cara a cara
jo us dic la v(e)ritat:
sóc ben catalana,
pels quatre costats.
Es tracta d'un cuplet, segurament dels anys 20, amb lletra de Manuel Sugrañes (empresari de revistes del Paral·lel de Barcelona) i música de Joan Costa.
Aquí en podem sentir la versió original en una interpretació del 2012 de Marta Fiol o la podem veure amb un toc d'humor cantada per Pep Cruz el 2010.
Maria Teresa Pellicer va anar a col·legi fins als 14 anys, va aprendre de cosir i va treballar en diverses fàbriques d'anxova de l'Escala, es va casar i va tenir un fill. La seva àvia va morir quan ella tenia 10 anys, però durant aquest curt període, i amb una memòria prodigiosa, va aprendre una mar de cançons prop de l'àvia "de sensibilitat fina i endolcida", en paraules de la mestra i folklorista Palmira Jaquetti (que l'havia entrevistat en una de les missions de recerca de l'Obra del Cançoner Popular l'any 1929).
