La berenada de les veïnes

Nom de l'informant: Roser Darder i Marquès "de Can Pere Jan"

Data i lloc de naixement: 19/12/1900 (Tossa de Mar)

Municipi de residència: Tossa de Mar

Lletra:

Les veïnes del veïnat,   sovint, sovint se criden,
que en volen fer un berenar   que el seu marit no hi sigui.
Com el berenar fou fet,   el seu marit n’arriba:
-Què és això, meva muller,   que flaire n’he sentida?
-Són les oreies des gat,   que es foc les ha rostides.
-Això no és flaire de gat,   que és flaire de gallina.
Ja se’n van al ponedor,   no hi troben cap ou del dia,
ja se’n van al galliner,   no hi troben cap gallina.
Ja se’n va cap as celler   gafa un garrot d’a(u)zina.
-Pare, no em pegueu a mi,   pegueu a na Caterina,
que ella s’ha menjat els ous,   els ous i ses gallines.

Que foc a la ximeneia, dones,
foc a la ximeneia.

Observacions:

Es tracta d'una balada molt estesa arreu de Catalunya. El primer en recollir-la fou Milà i Fontanals al "Romancerillo catalán" (1882), amb el títol "Las comadres de la vecindad". Cal no confondre-la amb la balada "La berenada del rector i les dones", recollida per Pelagi i Briz al quart volum de "Cansons de la terra" amb el títol "La brenada".

Més endavant, Julita Farnés en recolliria una versió tossenca al núm. 197 del "Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya" (1911), ja amb el nom de "La berenada de les veïnes".

Sara Llorens també la recull a "El cançoner de Pineda" (1931) amb el títol "El berenar de les dones".

Segons indiquen Maria Gràcia Puigdemont i Fidel Aromir a "Tossa. Cançons d'abans" (Centre d'Estudis Tossencs, 2025), el cantador Vicenç Esteban i Darder explicava que aquesta balada es cantava per Carnestoltes.

Partitura:

La berenada de les veïnes - Partitura completa.pdf

Enregistrament realitzat per Maria Gràcia Puigdemont i Morell i Carme Vila i Bosch a Tossa de Mar, a principis dels anys 80. Els resultats d’aquesta recerca poden consultar-se al llibre “Tossa. Cançons d’abans”, publicat el febrer de 2025 amb pròleg de Càntut.