Lletra:

Les veïnes del veïnat,   sovint, sovint se criden,
que en volen fer un berenar   que el seu marit no hi sigui.
Quan es berenar fou fet,   es seu marit n’arriba:
-Què és això, meva muller,   que flaire n’he sentida?
-Són ses oreies des gat,   que es foc les ha rostides.
-Això no és flaire de gat,   que és flaire de gallina.
Ja se’n van as galliner,   no hi troben cap gallina,
ja se’n van as ponedor,   no hi troben cap ou del dia.
Ja se’n va cap as llenyer   i agafa un garrot d’alzina.
-Pare, no em pegueu a mi,   pegueu a na Caterina,
que ella s’ha menjat els ous,   els ous i ses gallines.

Foc a sa ximeneia, dones,
foc a sa ximeneia.