signatura_PNC2022.jpg

Cançó d'en Santomaro

Nom de l'informant: Roser Darder i Marquès  "de Can Pere Jan"

Data i lloc de naixement: 19/12/1900 (Tossa de Mar)

Municipi de residència: Tossa de Mar

Fotografia de l'informant

 

Lletra:

Amb vent fresc de garbí,
surt del port de Barcelona
una barca amb poca lona,
casi sempre cargat de vi,
cargat de vi.

Per Tossa rumbo pren
i fa el camí amb un no re;
en Macaya, tal cual és,
mostra sempre ser valent.

Se’l veu venir molt airós
i, a punt de recalar,
orsa davant d’el Codalar
fent l’entrada molt airós.

Del castell crida un vailet:
-En Santomaro entra!
Repeteix lo xivalet:
-En Santomaro entra!
En Santomaro entra!
En Santomaro ha entrat!

Observacions:

Es tracta d'una cançó local tossenca composta pel músic Vicenç Costa i Nogueras (1852-1919), professor de piano al Conservatori del Liceu i estiuejant a Tossa a finals del s. XIX.

El 1965, el text de la cançó va sortir publicat a la revista "Turissa", en una entrevista de Salvi Gascons a Maria Pons i Dellonder, cantadora de la qual recollim algunes cançons en aquest mateix arxiu.

Al llibre "Tossa. Cançons d'abans" (Centre d'Estudis Tossencs, 2025), Fidel Aromir i Maria Gràcia Puigdemont escriuen: "En Santomaro era en Joan Macaya Mas (1823-1889), patró, avantpassat de la família Macaya. La barca d'en Santomaro era una barca de mitjana, de nom Adela, que va ser l'última barca de vela que feia el transport regular entre Tossa i Barcelona. A les seves acaballes, la portava el patró Joaquim Soler, de moriu Quimus. Quan, de tornada, entrava a es Codolar, a dalt des Castell hi havia un noi que cridava: «En Santomaro entra, en Santomaro entra!», avisant la gent per anar-lo a ajudar a descarregar. Segons na Maria Pons Dellonder aquest jove era conegut com es Manco".

Enregistrament realitzat per Maria Gràcia Puigdemont i Morell i Carme Vila i Bosch a Tossa de Mar, a principis dels anys 80. Els resultats d’aquesta recerca poden consultar-se al llibre “Tossa. Cançons d’abans”, publicat el febrer de 2025 amb pròleg de Càntut.