La despitada per amor

Nom de l'informant: Vicenç Esteban i Darder "de Can Pere Jan"

Data i lloc de naixement: 20/06/1930 (Calonge)

Municipi de residència: Tossa de Mar

Lletra:

Un dia me n’anava
solet per un camí,
veig venir una donzella
que anava tota sola,
venia dret a mi.

-Tu, fadrí, que festeges
i vius enamorat,
no et fiïs de donzelles,
són falses totes elles;
que a mi m’han enganyat.

Falsa i dissimulada,
traïdora del meu cor,
no siguis tan ingrata,
que el mal de l’amor me mata
si no em dones l’amor.

-L’amor jo te’l daria,
pro no te’l puc donar,
perquè n’estic privada
del pare i de la mare,
també del meu germà.

-L’amor que tu no em dones,
tu ja te’ls pots quedar;
que jo per falta d’atre
no me vu(i) pas casar.

Observacions:

El primer autor en recollir aquesta cançó estròfica fou Josep Cortils i Vieta (1839-1898) als anys 80 del s. XIX, primer al núm. 36-37 del Butlletí mensual de l'Associació d'Excursions Catalana (1881) i després a "Ethologia de Blanes", un llibre sobre el folklore d'aquesta població escrit l'any 1886, en ambdós casos sense títol.

Més endavant fou recollida per Joan Tomàs per a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, durant la missió de recerca de 1926-1927 a la Casa de Caritat de Barcelona, amb el títol "Un dia me n'anava".

Al llibre "Tossa. Cançons d'abans" (Centre d'Estudis Tossencs, 2024), Maria Gràcia Puigdemont i Fidel Aromir fan notar que l'última estrofa és la mateixa que l'última de la versió d'en Vicenç Esteban de la balada "A l'horta del meu pare".

Partitura:

La despitada per amor - Partitura completa.pdf

Enregistrament realitzat per Maria Gràcia Puigdemont i Morell i Carme Vila i Bosch a Tossa de Mar, a principis dels anys 80. Els resultats d’aquesta recerca poden consultar-se al llibre “Tossa. Cançons d’abans”, publicat el febrer de 2025 amb pròleg de Càntut.