Lletra:

Els fadrins de Sant Boi
molta fatxenda en gasten,
el més petit de tots
en gasta més que els altres,
tralalà,
el maco de la Laia,
tralalà.

Va vestit de vellut,   botonada de plata,
se n’ha comprat un ram   per dar a l’enamorada.
Se n’ha comprat un ram,   set duros d’or costava;
tres duros costa el ram,   quatre més la lligada.
Quan l’ha tingut comprat   ja no sap on posar-lo,
se’l posa en el barret,   per fer més pompa i gala.
Quan li ha tingut posat,   carrer avall se’n nava,
quan és a mig carrer   ja mira els ulls enlaire.
Ne veu lo seu amor   sola, que es pentinava
amb una pinta d’or   i escarpidor de plata.
Amb lo signe que fa   coneix que hi té entrada;
se’n puja escala amunt   com si fos de la casa.
Quan és a mig replà   ja en troba que baixava,
li dona el Déu vos guard,   raó no n’hi tornava.
Ja n’hi presenta un ram,   li fa la mitja rialla;
li torna a presentar,   li fa tota plegada.
-Lo ram prou me n’has pres,   l’amor no m’has donada;
si me’n doneu l’amor,   me feu una abraçada.
-Això no ho faré jo,   que en fóra castigada,
castigada de Déu,   del pare i de la mare,
també dels meus germans,   dels germans i germanes,
(tam)bé de tots els parents,   i de la gent de casa.