Lletra:

L’Amèlia n’està malalta,   l’Amèlia filla del rei,
cavallers la van a veure,   cavallers i noble gent.
També hi va la seva mare,   com aquell qui no en sap res.
-Ai filla, la meva filla,   de quin mal us en queixeu?
-Metzines me n’han donades   que me’n cremen el cor meu.
-Ai filla, la meva filla,   haureu de fer testament.
-Ai mare, la meva mare,   set jorns ha que l’estic fent.
Set castells tinc dintre França,   me pens(i) que tots són meus;
quatre d’ells en deixo als pobres,   i tres amb un germà meu.
Les robes i les joies   deixo a la Mare de Déu,
i totes les altres coses,   tot per els pobrets de Déu.
-Ai filla, la meva filla,   i en a mi què me deixeu?
-A vós us deixo a Don Carles,   que és deixar-vos el cor meu.