Lletra:

A Aragó n’hi ha una dama   que és bonica com un sol;
té la cabellera rossa,   li arriba fins als talons.
Sa mare la’n pentinava   amb una pinteta d’or,
sa germana li triava   els cabells de dos en dos;
cada cabell, una perla,   cada perla, un anell d’or,
cada anell d’or, una cinta   que li volta tot el cos.
Sa tia els hi untava   amb aiga de nou olors,
sa germana més petita   li posava un passador.
Passador que li posava,   una rosa amb nou colors;
son germà se la mirava   amb un ull tot amorós.
-Si no fóssim germans propis,   ens casaríem tot(s) dos,
pro com que som germans, jo   vos casaré amb casador.
Ja la porta a la fira,   a la fira de Lió,
de tants anells que li compra,   li cauen del mocador.
Els criats li van darrera,   collint-los d’en dos en dos.
-Tingui, senyora Maria,   tingui, tingui els anells d’or.
Mentre volten per la fira,   toquen a missa major:
-Germà meu, anem a missa,   anem a missa major.
En entrar dins de l’iclèsia,   els altars llueixen tots,
la pica d’aigua beneita   es torna un ramell de flors.
Canaló de pendre l’aigua   es torna canaló d’or,
les dames seuen a terra,   ella en cadireta d’or.
Totes les dames la miren,   amb un ull tot envejós;
capellà que diu la missa   n’ha perduda la lliçó.
L’escolà que l’acompanya   no n’hi sap pas dar raó,
els dos han perdut la missa,   l’ha perdut pel bo i millor.
Per dir Dominus vobiscum,   diu: -Quina dama veg jo!
L’escola li responia:   -Per a mi sí, per vós no!
I qui és aquesta dama,   que llença tal resplandor?
Filla n’és del rei de França,   germana del d’Aragó,
i si no us ho voleu creure,   mireu-li el sabató,
que hi porta les flors de França   i les armes d’Aragó.

Seca malitem,
que malitem, que malitona,
seca malitena tom.