signatura_PNC2022.jpg

El fals testimoni

Nom de l'informant: Vicenç Esteban i Darder  "de Can Pere Jan"

Data i lloc de naixement: 20/06/1930 (Calonge)

Municipi de residència: Tossa de Mar

Fotografia de l'informant

 

 

Lletra:

Donya Adriana s’estava   en una sala muy grande,
amb una mà té el mirai   i amb l’atra se’n pentinava.
Ja en veu venir una serpiente   que tota la rodejava;
ella va fer-ne un gran crit:   -Valga’m la Verge del Carme!
Oh, la vida me s’escurça,   oh, los años me s’acaben.
-No t’espantis, no, Adriana,   que sóc un rei encantado,
que jo sóc aquell rei   que tants anys t’ha festejado.
Sols per ver tu hermosura   set anys ha que voy penando;
si quieres cumplir mis gustos   seràs rica i estimada.
-Molt més me val el ser pobra   que no rica i deshonrada.
La traïdora de la reina   del balcó s’ho escoltava;
promptament fa fer un pregó   per tot Sivilla i Granada,
que condes i caballeros   vagin en el seu palacio.
Quan todos f(o)ron allí   la reina no’n pro (?) parlava:
-Todos los que estáis aquí   tenéis la mujer honrada,
fora el conde d’Adriana,   que la tiene cortejada.
-Que no (e)m digui això la reina,   que Adriana n’és galana;
si bien me sirve en la mesa,   mejor me sirve en la cama.
-No n’és galana, no,   del rei moro és cortejada.
Ja s’aixeca lo buen conde,   ja s’aixeca i se n’anava.
Salta per un correró (?)   que és més alt que una ventana;
Adriana ja lo ha visto,   pronto la escala davalla
amb los braços estendidos   per a fe(r)-n’hi una abraçada.
-Fuig d’aquí, mujer maldita,   mujer maldita i malvada,
que allí al palacio del rei   per a tu m’han afrontado.
Ahora morirás, condesa,   esta noche o la mañana.
-Si m’has de matar, el conde,   mirarás que estoy preñada.
-Ara moriràs, condesa,   moriràs de millor gana,
que si tinguessis un hijo,   vindria de mala sangre,
si tinguessis una hija   seria dona mundana.
-Si m’has de matar, el conde,   mata’m a la sala grande,
a davant d’un crucifijo,   que allí estaré arrodillada.
A mi no em reca el morir,   bé sé que morir tenia,
me requen les criatures,   que perdran la companyia.
De tres hijas que ella tiene   n’és cridada la més grande:
-Hija mía, hija mía,   hija querida y amada,
quan tu padre m(e) habrá muerto,   la cabeza m(e) habrá quitado,
tu me rentaràs la cara   amb aiga de roses blanques.
Y en el rostro, mis cabellos   que vagin ben entrenados.
Agafaràs la tovallola,   la millor que hi ha a la caixa,
i agafaràs la bacina,   la millor que hi ha a palacio,
i faràs un present al rei,   mentre n’estarà dinando.
-Déu lo guard, el senyor rei,   a vostè i la camarada,
que li porto aquest present,   que mi madre li ha mandado.
No n’és trujo ni n’és bou,   ni n’és fruita regalada;
aixeca la tovallola,   veu que era el cap d’Adriana.
-Adriana, qui t’ha muerto?   Adriana, qui t’ha matado?
-Mi padre el conde lo ha hecho,   que la reina li ha mandado.
-Vamos a matar al conde,   i a la reina paredada.
Y el buen rey se casó   con la hija de Adriana.

Observacions:

Es tracta d'una balada antiga d'origen castellà. Ja apareix anomenada aquí per Milà i Fontanals, dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes", l'any 1853. El mateix autor la publica més endavant al "Romancerillo catalán" (1882) amb el nom de "La inocente acusada".

La primera versió en català que hem trobat recollida és de l'any 1893, confegida a partir de diverses variants. Apareix dintre el "Romancer Popular de la Terra Catalana" de Marià Aguiló i Fuster (1825-1897) amb el títol "Les dues dianes o Lo fals testimoni".

Dins l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya en trobem recollides diverses versions, algunes amb moltes paraules castellanes, com la que presentem: "Brilana" (Besalú, 1926) o "Diana" (Fortià, 1927). 

També l'hem trobada sota el títol de "Driana" al "Cançoner de Pineda" (1931), de Sara Llorens de Serra.

La cançó també va ser recollida a Beget durant els anys 1976-1977 per Amadeu Rosell i Jaume Arnella, i publicada posteriorment a "Les Cançons de Beget" amb el títol "La Dianita".

Al llibre “Tossa. Cançons d’abans” (Centre d'Estudis Tossencs, 2025), Maria Gràcia Puigdemont i Fidel Aromir expliquen que aquesta cançó ja va ser recollida al poble per mossèn Josep Soler de Morell, que en va recollir la música i tota la lletra al número 27 del seu cançoner.

Enregistrament realitzat per Maria Gràcia Puigdemont i Morell i Carme Vila i Bosch a Tossa de Mar, a principis dels anys 80. Els resultats d’aquesta recerca poden consultar-se al llibre “Tossa. Cançons d’abans”, publicat el febrer de 2025 amb pròleg de Càntut.