Anar al contingut
signatura_PNC2022.jpg

La rosada

Nom de l'informant: Josep Marc i Masegur  "Pep del Cabrioler"

Data i lloc de naixement: 12/01/1923 (Sant Aniol de Finestres)

Municipi de residència: Les Preses

Lletra:

El diumenge prop vinent   els fadrins en tenen balles;
Francisqueta se n’hi va    per ballar un poc de fandango.
I els soldats que hi ha al quartel   n'han sortit per a mirar-la,
i un dels més petits de tots   amb l’espasa la'n tustava.
Francisqueta, adéu, adéu,   que el dimoni et té tentada,
no en te(ns) la culpa tu, no,   que la té teu pare i mare;
si te'n (ha)guessin corregit,   amb la brida un poc tibada,
no en faries lo que fas   i en series més honrada.
La seu mare al sentir això,   se’n va dret i a buscar-la:
-Francisqueta, anem, anem,   Francisqueta, anem a casa.
-Ai mare, i aneu, aneu,   que io (i)a tinc qui m’hi acompanya.
M’hi acompanya (…)

Olailà,
olailà, quin pimpollo que n’hi ha!

Observacions:

La primera referència que hem trobat d'aquesta balada és al volum V de "Cansons de la terra", de Francesc Pelagi Briz (1877), amb el mateix títol que presentem. Més tard la recull Milà i Fontanals al seu "Romancerillo Catalán" (1882), amb el títol de "La niña de San Andrés".

També va ser recollida dintre l'Anuari de l'Associació d'Excursions Catalana 1882 (publicat l'any 1883), on en l' "Aplech de cansons populars catalanas" Cels Gomis la titulava "Caterina". L'any 1931, Sara Llorens la recollia al Cançoner de PinedaS'obre en una finestra nova amb el mateix nom que presentem. També apareix en algunes ocasions dins l'Obra del Cançoner Popular, com per exemple amb el títol "Minyona d'Igualada", aplegada l'any 1934 a Molló (Ripollès).

Més tard, també la recopila Artur BlascoS'obre en una finestra nova dintre "A Peu pels camins dels Cançoner", per un cantador de Maià de Montcal (Garrotxa) l'any 1988.

 

Partitura:

Partitura
Enregistrament realitzat per Carles Blasco i Pinós en un dinar de l'Associació de Pedra Tosca al Restaurant Mas del Pi de Verges (Baix Empordà).