signatura_PNC2022.jpg

Si m'he de casar

Nom de l'informant: Maria Badia i Expòsit

Data i lloc de naixement: 28/05/1945 (Girona)

Municipi de residència: Anglès

On, com i de qui la va aprendre: De la seva mare, quan era petita.

Lletra:

Un noi que es vol casar
i no sap com ho ha de fer,
en té quatre per triar
i cap no li va bé.

Si em caso amb la marxanta
sempre marxarà,
per mercats i fires
i a mi em deixarà.

Pensarà amb els altres,
no pensarà amb mi,
més val que no em casi
i em quedi fadrí.

Si em caso amb la modista,
sempre cosirà,
cosirà pels altres
i a mi em deixarà.

Si em cau un botó,
l’hauré de cosir;
val més que no em casi
i em quedi fadrí.

Si em caso amb la cuinera,
farà grans cuinars,
els farà pels altres
i a mi em deixarà

Em sentaré a taula,
res hi haurà per mi,
val més que no em casi
i em quedi fadrí.

Si em caso amb la petita,
aniré de braçet,
la gent em diran
que semblo un senyoret

Però estarà malalta
i em farà patir;
val més que no em casi
i em quedi fadrí.

Observacions:

Hem trobat variants d'aquesta cançó a Mallorca o Menorca: aquí tenim un exemple d'una versió aplegada l'any 1932 dintre l'Obra del Cançoner Popular, anomenada "Si em tenc que casar".

Una variant també surt recollida amb el nom de "Casar-me voldria" dintre "El Folklore de Rupit-Pruit" (Vic, 1983) del Grup de Recerca Folklòrica d'Osona.

En aquest arxiu n'apareix recollida una versió semblant a Camprodon. Tot i que està clarament emparentada amb el vals més popular sobre el Jeroni (del qual en recollim diverses versions sota el títol "Jeroni, si vols casar-te"), sembla tractar-se d'una cançó diferent.

En el llenguatge de mitjans s. XIX, un Jeroni (o Geroni) era un festejador, un home que agradava a les dones.

 

Enregistrament realitzat per Magda Martí i Barcelona a Anglès, l'agost de 2024.