signatura_PNC2022.jpg

Dotze pomes n'hi ha al pomer

Nom de l'informant: Dolors Bataller i Font

Data i lloc de naixement: 25/11/1935 (Granollers)

Municipi de residència: Banyoles

On, com i de qui la va aprendre: Del mossèn, a cataquesi.

 

Lletra:

(…)ze pomes n’hi ha al pomer,
de dotz(e) una, de dotz(e) una,
dotze pomes n’hi ha al pomer,
de dotz(e) una ne caigué.

Si mireu el vent d’on ve,
veureu el pomer com dansa,
si mireu el vent d’on ve,
veureu com dansa el pomer.

Observacions:

La referència més antiga que hem trobat d'aquesta cançó és al volum 16 del Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (1906), on es recull formant part d'un ball titulat "El rotlletó":

El rotlletó 1

El rotlletó 2

Més tard, fou recollida per a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya en diverses ocasions. L'any 1925 durant la missió de recerca Jacquetti-Carbó a La Seu d’Urgell, el Pallars i La Vall d'Aran, amb el títol "El pomer"; el 1928 durant la missió de recerca Jacquetti-D'Aoust al Montgrí, amb el títol "Pomer" (Verges), i el 1929 durant la missió de recerca Tomàs-Amades a la ribera del Segre, la Segarra, la ribera del Sió i la Noguera, amb el títol "El rotllet". Tomàs i Amades també la recullen com a ball, apuntant que “va seguint dient-se cada vegada una poma menys fins a arribar a una”.

Al "Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors" (1936), de Francesc Pujol i Joan Amades, s'anomenen diverses variants d'aquest ball, entre les quals la més difosa:

El ballet del rotlletó,
de punteta, de punteta;
el ballet del rotlletó
de punteta i de taló.
Tres pometes hi ha al pomer,

la primera, la primera;
tres pometes hi ha al pomer,
la primera se'n caigué.
Si mireu el vent d'on ve,
veureu el pomer com dansa;
si mireu el vent d'on ve,
veureu com dansa el pomer.

Pujol i Amades expliquen que es tracta d'una "dansa molt senzilla i de caient graciós. Pot ésser considerada com l'expressió més simplificada del ball català. Era ballat per grups de dues parelles i els seus moviments eren molt simples i reposats. Fa bastants anys que caigué en desús; en els darrers temps gairebé era ballat només per la mainada".

En aquest mateix arxiu recollim un ball que podria tenir origen en aquest.

La versió més coneguda i estesa de la cançó en l'actualitat, sense el fragment "El ballet del rotlletó", es deu probablement a la difusió que va fer-ne el Grup de Folk als anys 60. Aquí pot escoltar-s'hi una gravació de l'any 1968.

Enregistrament realitzat per Paula Soria i Peñas, de l’escola La Salle de Cassà de la Selva, en el marc del projecte "Càntut per a celebrar", el febrer de 2024.