La puntaire

Nom de l'informant: Dolors Reixach i Serrat

Data i lloc de naixement: 10/10/1940 (Olot)

Municipi de residència: Les Preses

On, com i de qui la va aprendre: Mentre cosia.

Lletra:

(…)
la Inès se’n va a treballar
quan l’alba apunta,
i els seus ulls, amb plor desfet,
va mullant el coixinet
que en fa la punta.

I enyorant son aimador,
de semblant son tendre cor
dolça esperança;
fa cinc anys ell va marxar,
i a la vila d’Arenys de Mar
i a sa enyorança.

-Quan io aquí marxaré,
el teu amor compliré,
deia, i se’n nava;
-I aquí t’espera el meu cor,
deia amb puríssim amor
ella, i plorava.

Fa cinc anys que ell va deixar
la vila d’Arenys de Mar
i a sa promesa;
la pobresa el va estordir,
i a l'Amèrica partí
a cercar riquesa.

I aquest dematí n’ha arribat
un potentat que ve de l’Havana;
n’era fill d’un mariner,
i ara ve casat de muller
americana.

Observacions:

És un poema del sabadellenc Manuel Ribot i Serra (1859-1925) que va dedicar al seu amic d'Arenys de Mar, Mariano Castells. Aquest poema (aquí trobareu l'original amb totes les estrofes) va guanyar el premi "Flor Natural" dels primers jocs florals d'Arenys de Mar, el 1885. Sembla que la música podria ser de la compositora Lluïsa Casagemas.

Els versos de "La puntaire" van impressionar tant, que de la cançó se'n va fer una novel·la (1926), una obra de teatre (1927) i una pel·lícula (1928).

Aquesta cançó no té res a veure amb la sardana "La puntaire", escrita per Joan Viladomat també a finals dels anys 20 del s. XX.

Quan sortia de l’escola, la Dolors se n’anava a esperar la seva mare a la cooperació fabril on treballava. Mentre s’esperava, la colla de dones que hi treballava, quan el gerent no hi era, la feien cantar per distreure-les. Les cançons que cantava eren en castellà.

Partitura:

La puntaire - Partitura completa.pdf

Entrevista feta per Albert Massip i Pep Garcia, el gener de 2023.